“Queviures Liana ha aguantat fins que no ha pogut més”

Com van ser els inicis de Queviures Liana?

La botiga la van obrir els avis, el Pere i l’Emilia, l’any 1936. Venien de tot, des de roba fins a estris de cuina, aliments, i com que abans a les cases no hi havia telèfon, en tenien un. El local era a l’avinguda Carlemany, davant del cinema Valira, que també era un històric del carrer. Els avis m’explicaven que abans els horaris no existien i que sovint tancaven, pujaven a casa sopar i quan s’acabava la sessió de nit del cinema tornaven a obrir perquè la gent pogués comprar.

Després intueixo que el negoci va passar als seus pares.

Quan els pares es van casar, el pare va començar a ocupar-se d’anar a visitar els proveïdors a Tolosa, i la botiga va passar definitivament a ser seva el 1974. Durant aquells anys, els pares van comprar un terreny a l’avinguda de les Escoles i allà van construir un edifici on es troba casa nostra i, fins fa poc, Queviures Liana.

I vostè es va convertir en la tercera generació al capdavant.

Cap dels germans es volia ocupar de la botiga i vam anar fent estudis. Jo mateixa vaig estudiar magisteri i vaig estar exercint cert temps. Però llavors el pare va fer 75 anys i va comunicar-nos que volia tancar el negoci definitivament, i vaig decidir reprendre’l. Vaig anar especialitzant-me en alimentació ecològica i de proximitat. Tot el que es feia al país quant a alimentació procurava tenir-ho per donar-los un cop de mà.

Per què va tancar la botiga el desembre del 2022?

Quan va arribar la pandèmia vam tenir molta feina, gràcies sobretot que fèiem servei a domicili. Un cop tot va tornar a la normalitat, vam perdre una mica d’activitat, però la gota que va fer vessar el got va ser que obrissin dos supermercats al costat de la botiga. Alguns dels petits comerços que hi havia al barri van tancar i Queviures Liana ha anat aguantant fins que no ha pogut més. Em sap greu perquè ha estat sempre un referent dins el comerç d’Escaldes, però les circumstàncies són les que són.

Què pot fer la ciutadania per ajudar que el petit comerç no desaparegui?

En lloc de fer la comanda sempre als grans, pensar que hi ha petits que sense el seu suport hauran de tancar i que, al contrari del que es pensa molta gent, aquests negocis locals tenen molts dels productes que busquen. Jo deia sempre que érem com Pyrénées, però en petit. El que no tenia era espai, però a nivell de marques tenia unes 3.000 referències i, si feia falta alguna cosa, ho podia demanar. Penso que l’important del comerç, a part de vendre, és fer assessorament, i ningú en fa com els petits.