“Ser obridor a les finals és un gran privilegi”

Què suposa ser obridor d’una cita com unes finals de la Copa del Món?

És un gran privilegi, la pista estava molt bé, l’atmosfera també és excel·lent i és un gran plaer.

Quines funcions feu com a obridors?

Baixem just abans que comenci la cursa per saber si la pista està bé o no, si hi ha algun problema o alguna part gira massa, per poder comunicar-ho a l’staff.

Hi ha pressió o nervis?

Els dies d’entrenaments potser penses bastant a gaudir-ho i aprofitar l’experiència. El dia de la cursa sí que hi havia una mica més de pressió, perquè l’obridor ha d’arribar a baix i no pot sortir del traçat, però en general gaudeixo de l’experiència.

I com és això d’estar amb els millors del món?

Et sents una mica fora de lloc [riu], perquè al final estàs amb gent com Odermatt, que ara és el millor, i és sorprenent tenir tan a prop gent que mires habitualment per la televisió.

Quants dies abans vas saber que faries d’obridor?

Al principi no estava del tot clar, però m’ho van dir tres o quatre dies abans i va ser una gran notícia.

I ha costat dormir aquests dies?

Els últims dies em despertava una mica abans i estava mogut, però bé.

Imagino que el gran somni de futur és ser en unes finals, però competint.

I tant, és l’objectiu de tots, però s’ha de treballar.

Ara s’ha vist que és possible que esquiadors del país s’hi classifiquin. Imagino que als que veniu de baix us motiva.

En Joan ha fet una gran temporada i ens ha inspirat molt. Sempre som allà animant-lo.

Encara ets jove, però quin és el teu somni en l’esquí?

M’agradaria arribar a la Copa del Món i fer un podi o guanyar un Globus de Cristall. Però és fàcil dir-ho, i fer-ho, molt complicat.

Abans em parlaves de Marco Odermatt. És el teu ídol?

Ell m’agrada, però també Alexander Kilde o Lucas Braathen, però el millor de tots per a mi és Marcel Hirscher, ja retirat, que és una gran referència.

Quan vas començar a esquiar?

Amb tres o quatre anys ja venia a les pistes amb els pares, i al club, potser amb cinc o sis anys. Al principi era més a nivell d’oci i ara ja més en l’àmbit professional dins de l’equip EEBE de la federació.

A més, això de l’esquí ve també de família.

Sí, tant el meu germà gran com el petit esquien.