Roberto Elvira
“El triomf a la Copa Catalunya del 94 va ser molt emotiu”
Un dels integrants de la plantilla tricolor que va aixecar la primera Copa Catalunya de la història del club, el juny de 1994. Juntament amb altres membres d’aquell equip van rebre dissabte el reconeixement de l’FC Andorra i de la seva afició.
Roberto Elvira
Han passat gairebé 30 anys d’aquella victòria.
Però mai s’oblida. Llavors va ser tot un orgull i, encara que hagin passat tants anys, ho continua sent perquè vam ser els primers a aixecar un títol per a l’FC Andorra.
Un reconeixement que sempre és d’agrair.
I molt emotiu. Pensi que amb molts dels meus companys d’aquella època no ens havíem tornar a veure i, després de molt de temps, gràcies a aquest acte ens hem retrobat. Un motiu de gran alegria per a tots nosaltres.
Però vostè visita el país alguns cops l’any.
Acostumo a pujar una o dues vegades l’any a Andorra i, normalment, sí que veig l’Iñaki [el porter] però amb la resta no havia coincidit. No feia 30 anys tampoc, però, amb molts d’ells, no havia tingut l’oportunitat.
Aquella Copa Catalunya va ser històrica.
Sobretot pel fet d’eliminar el Barça a les semifinals i superar l’Espanyol a la final.
No tothom pot treure pit per haver-ho aconseguit.
Les semifinals es van jugar a Sabadell, a la Nova Creu Alta. Contra tot pronòstic, evidentment, vam accedir a la final quan ens havíem quedat amb un home menys i anàvem 1 a 1. Joan Carrilo va fer el 2 a 1 definitiu i allò va ser una bogeria.
La final, contra l’Espanyol.
A Vilassar de Mar, juny del 1994. Va ser un partit molt disputat però, clar, vam patir molt perquè van jugar molts dels que eren titulars amb Camacho. Ho vam passar malament perquè ells van tenir moltes ocasions, però vam saber defensar bé i amb ordre.
I arribeu als penals.
Vam tenir la sort del nostre costat i ens vam imposar 4 a 2. Ningú s’ho esperava però va ser molt emotiu per la manera i per la celebració posterior.
La plantilla era gairebé una família.
Teníem molt bon rotllo, sí. Ara bé, la Copa Catalunya va servir per endolçir una mica aquella temporada perquè érem molt bon equip, hi havia bons jugadors però no es va assolir l’objectiu a la lliga.
L’equip acaba 14è aquella temporada.
La intenció, com havia passat en anys anteriors, era estar a dalt i no es va aconseguir. Al final vam acabar en una situació, almenys, còmoda però no vam ser als primers llocs en cap moment.
L’FC Andorra ha canviat molt.
Tot canvia i el club també. Ara està a Segona Divisió per primer cop a la història i és un al·licient molt gran per al país i el situa al mapa futbolístic.