Valerii Zakrevsyi
“Tinc 5 vegades més radiació que una persona normal”
Viu a Andorra refugiat de la guerra d’Ucraïna. Avui a les nou oferirà el seu testimoni al teatre de les Fontetes de la Massana, on es projecta el documental Stalking Chernobyl en el marc del Cicle de cinema de muntanya i viatges.
Valerii Zakrevsyi
Quina edat tenia el dissabte 26 d’abril del 1986?
Vint-i-nou anys. Feia sis anys que vivia a Txernòbil.
Què feia quan hi va haver l’accident a la central nuclear?
Aleshores vivia a a la ciutat de Prípiat, a uns dos quilòmetres per carretera de la planta nuclear. Treballadors de la central van despertar-me uns 15 minuts després de l’explosió, que va tenir lloc poc abans de dos quarts d’una de la matinada.
I què va fer aleshores?
Com que no hi havia prou ambulàncies, jo mateix vaig transportar a l’hospital els bombers que intentaven apagar l’incendi. Vaig fer tres viatges de la zona del reactor a l’hospital. A les cinc de la matinada van començar-me a sagnar una mica els ulls, la boca i el nas. El mateix dia a la tarda vaig treure la meva família de la ciutat, tot i que les autoritats van tancar-la i estava prohibit sortir-ne i entrar-hi.
Quina feina feia a Txernòbil?
Era transportista. Vaig treballar-hi 25 anys. Del 1980 al 2000, i del 2003 al 2008.
Sempre va fer les mateixes tasques?
No, però sempre vaig treballar-hi de transportista. Durant uns anys vaig transportar material contaminat. També vaig ser xofer de Valeri Legásov.
Qui va ser Legásov?
Va ser l’encarregat pel govern soviètic d’investigar l’accident. Va revelar la veritat del que havia passat, com ara que la central s’havia dissenyat amb materials deficients. L’honestedat de Legásov no va agradar al govern, que per castigar-lo va fer-li el buit i va sotmetre’l a pressions molt dures. Dos anys després de l’accident va suïcidar-se.
Quines seqüeles físiques li han quedat del fet de treballar tan a prop de reactor nuclear?
Tinc cinc vegades més radiació que una persona normal. Cal dir que aquests nivells no són perillosos per a les persones del meu entorn.
I per a la seva salut, són perillosos?
Molts companys han patit càncer de més grans. Jo de moment em trobo bé.
Quina imatge va impressionar-lo més de la central, quan va produir-se l’explosió?
La llum que feia a la nit. Era una llum violeta, molt freda i irreal.
Ha tornat a la casa de Prípiat?
Sí. I no hi quedava res. Els lladres van endur-se’n fins i tot el pany de la porta.
Com se sent a Andorra?
Molt bé! M’agrada sortir a passejar per la muntanya i participar en curses populars.