Maria Cruz
“La companyia és una bona forma d'atreure joves al teatre”
Té 17 anys i fa part de la segona promoció de la Jove Companyia Nacional d’Andorra. Demà ensenyaran les entranyes del Teatre Comunal al muntatge ‘Entre bambolines’. S’hi faran cinc passis a partir de les 11 hores i és gratuït.
El muntatge de demà és el segon de la nova fornada de la Jove Companyia Nacional d’Andorra.
Hi participem les dues promocions, no tan sols la segona, i té l’objectiu de mostrar al públic l’interior del teatre.
I suposo que també es tracta d’implicar el públic. Sense fer espòilers, que pots avançar?
El fem en cinc torns horaris diferents, dura una hora i ho fem així perquè és per a unes 20 persones perquè ens movem per l’interior i les impliquem en el que seria l’estona prèvia a una obra de teatre, el que succeeix a les taquilles, el vestíbul, als camerinos, a l’escenari.
Et vas apuntar als càstings de la Jove Companyia, però ja havies començat a fer teatre.
Jo estava a l’Animal [escola de teatre] i ara estic acabant segon de batxillerat i estic pensant a estudiar interpretació, vull continuar formant-me. I en el cas que no pugui entrar en aquests estudis no deixaré mai de costat el teatre, la interpretació.
On t’agradaria formar-te?
De la companyia ESAD, l’Escola Superior d’Art Dramàtic, la meva principal idea és estudiar a Màlaga o a Madrid.
Què suposa per a vosaltres que sou joves i us voleu dedicar a això que s’hagi muntat aquesta companyia?
Considero que és molt important sobretot perquè estem en un país superpetit i no crec que s’obri gaire la porta a la cultura, sobretot als joves. I el fet que sigui una companyia feta pels joves fa que el públic també sigui jove i que tingui aquesta inquietud de conèixer el teatre o li desperti aquest interès. És una molt bona forma d’atreure el jove al teatre.
Precisament ‘Entre bambolines’ celebra el Dia mundial del teatre. Com animaries la gent a anar-hi?
Aquí també hi ha talent, és una branca de l’art molt important i no perden res per veure-ho [riu], les portes estan obertes per a tothom, a qualsevol bolo de la Jove Companyia.
Què et va despertar l’interès per la interpretació?
Des de molt petita he fet teatre, cada estiu a la Llacuna. Tenia una familiar que s’hi dedicava professionalment i recordo que de petita sempre m’ensenyava fotos i m’explicava històries, i com que he volgut ser com ella i m’hi he anat introduint cada vegada m’agrada més. I cada vegada que faig Troianes m’agrada més.
I després de ‘Troianes’, que va ser la primera obra que heu interpretat, i del muntatge d’aquest diumenge, que us espera?
Aquest estiu prepararem la següent obra i l’any que ve continuarem fent tant Troianes com la següent obra, que encara no tinc ni idea de quina és.