“Fer el salt a l'absoluta és una il·lusió màxima”

Quina valoració fa de l’Europeu?

Va ser una experiència única perquè jugues contra els millors d’Europa i és un gran record per al futur.

Al davant hi havia rivals més que complicats, com Espanya...

Sí, ja ho sabíem. Quan vam veure que ens tocava Espanya hi havia aquesta doble motivació, per una banda, tenir al davant la bicampiona d’Europa, amb tot el respecte que fa jugar contra ells, i també la il·lusió i les ganes de poder competir i jugar contra els millors en l’àmbit mundial i veure’t allà competint contra ells fa una il·lusió especial.

Va ser el capità imagino que va ser especial.

I tant, al final ets la persona que està al capdavant de l’equip i representes el teu país. Molts cops a Andorra no se li dona gaire importància i ets la figura que porta una mica el timó del grup, i estic encantat de ser-ho.

Vostè ja va participar l’any passat a l’històric Europeu amb la sub 19.

Sí, però va ser una mica diferent. L’any passat era dels petits i anava una mica més a fer suport, enguany era el capità, de segon any, i ja era un rol diferent. Hi anàvem amb la il·lusió de guanyar partits i competir, i no es va poder donar, però vam donar-ho tot.

Sembla que el futbol sala està evolucionant molt al país...

Sí, es treballa moltíssim i s’inverteixen recursos per poder desenvolupar aquest esport. Ho veiem també amb l’absoluta, que és molt jove.

L’objectiu és fer el salt i convertir-se en habitual a l’absoluta?

Sí, per mi seria un plaer representar el país i fer el salt a l’absoluta és una il·lusió màxima.

S’hi veu a prop?

Encara hi ha diferència, però som allà, en dinàmica i en breu podrem ajudar i aportar.

Juga al CFS Eixample, a Barcelona, es veu tornant properament al país?

Pels estudis encara és complicat, encara em queden uns quants anys de carrera.

Com va començar en aquest món?

Amb tres anys jugava a futbol amb els amics i a l’escola, i des d’aleví vaig anar al CE Sant Julià, on vaig estar molt a gust, i vaig veure que era el meu esport. Vaig estar-hi deu anys o més, fins que vaig anar a Barcelona a l’Eixample.

Estudia una carrera, pot combinar-s’ho?

La carrera m’exigeix molt, i al final la meva vida es basa gairebé només en el futbol i els estudis, i el poc temps que em queda va per a amics i família. Però si tens il·lusió i motivació, al final pots combinar-ho.