“En moments de crisi el llibre és un producte de luxe”

Quina és la clau perquè una petita llibreria sobrevisqui 43 anys?

El servei. És l’únic que ens diferencia dels grans i és el que ens ha permès ser-hi tants anys. Una llibreria és un laberint i la gent el que busca quan hi entra és que algú l’orienti i es converteixi en expert d’allò que demana. Les grans superfícies això difícilment ho faran.

Com ha canviat l’hàbit de consum dels clients?

El nostre producte continua sent el mateix des que es va inventar la impremta. Un llibre és un llibre. Sí que és veritat que han passat moltes històries al llarg dels anys: les empreses que formaven grups de lectura i ens aixafaven el mercat, el llibre electrònic, l’audiollibre, l’aparició d’Amazon… Tot són pals a les rodes.

Porten temps dient que el paper morirà. Hi està d’acord?

Fa molts anys ens va enxampar la crisi de la construcció i vam demanar finançament al nostre banc. Ens va dir que el nostre era un negoci que estava en vies d’extinció i hem demostrat que no ho és. Tot producte té una data de caducitat, és cert, però l’únic que perdura és el que està escrit.

I què me’n diu de les noves tecnologies? També caduquen?

Al núvol hi ha molta història, però el dia que hi hagi una tempesta i s’emporti els núvols, a veure qui troba la història.

Estan passant per un bon moment al negoci?

En moments de crisi el llibre és un producte de luxe. Antigament, els rics eren els únics que tenien accés als llibres i és el que està passant ara. Amb 20 euros fas una compra més o menys acceptable al supermercat, que és el que de mitjana et costa un llibre, i hi ha molta gent que no s’ho pot permetre.

Quina és la solució?

Els llibreters estem lligats de mans i peus perquè a nosaltres els llibres ens arriben amb un preu marcat i no el podem modificar. El que sí que podem reivindicar és que el llibre hauria d’estar a un preu assequible per a totes les butxaques.

Amb tants anys de trajectòria imagino que tindran alguna història per explicar.

D’històries en tenim moltes. Que es pugui explicar me’n ve una al cap. Fa anys va venir un noi a comprar un llibre de cuina i, com fem sempre, li vam oferir una bossa. Ell va insistir que no, que guardava el llibre dins la motxilla. En sortir de La Lliberia va tenir un accident de moto i gràcies al llibre que portava a la motxilla no es va trencar l’esquena. Ara aquest noi viu a fora i sempre que torna al país passa per aquí. Encara ens ho continua agraint i nosaltres no vam fer res. La màgia de la literatura potser sí.