Lourdes Pons
“Hem cantat caramelles amb fred, neu i pluja”
És una de les caramellaires més veteranes d’Ordino. Ahir va tornar a sortir a cantar pels car-rers i places del poble amb els cantaires, dirigits per Josep Puig. La lletra d’una cançó del repertori, la sardana La grandalla, és seva.
Lourdes Pons, Caramellaire
Recorda des de quan participa en la cantada de caramelles d’Ordino?
En fa molts, d’anys. De tota la vida. El Josep Puig ha dirigit el cor els últims anys. Abans ho havia fet el mestre Antoni Florit.
Què és el que més li agrada de les caramelles?
La unió de la gent del poble, que s’aplega per cantar i celebrar la Pasqua. És un dia molt bonic.
També hi deu ajudar el bon temps. Per aquestes dates ja comença a fer sol i s’està bé al carrer.
Sí, però aquí a Ordino no saps mai quin temps farà. Aquí hem cantat caramelles amb fred, neu i pluja. Avui [ahir per al lector] ha fet un bon dia.
Sovint costa convèncer els més joves de la importància de mantenir les tradicions. Per què és important que es facin seves les caramelles?
Són una tradició molt antiga de la parròquia.
Això ja és una bona raó per defensar-ne la continuïtat.
Sí. El que vull dir és que si sempre hem cantat caramelles és perquè donen vida al poble. És un dia per retrobar-se amb els veïns.
Han canviat gaire les caramelles?
Hi ha algunes coses que sí que han canviat.
Com ara quines?
Recordo que antigament només hi participaven els nois, molts anys enrere.
Com és això?
Era un dia en què sortien a cantar cançons dedicades a les noies. Eren cançons d’amor i nuviatge. També cançons més religioses per celebrar la Pasqua.
Sí que han canviat, sí. Avui és una festa més familiar.
Hi participen padrins, pares i fills.
Les caramelles d’Ordino donen molta importància al repertori local. Vostè és la lletrista d’una de les peces d’aquest any, la sardana La grandalla. No és la primera vegada que ha escrit versos per a una cançó de les caramelles, oi?
N’he escrites algunes, sí.
També ha compost?
No, això no. He tocat l’harmònium i el piano molts anys, però mai no he compost. Se n’ha de saber molt, de música, per compondre.
Moltes gràcies per l’entrevista.
Esperi’s. Abans d’acabar voldria dir una cosa.
Digui.
Voldria recordar que les caramelles les fa el poble. No són de ningú en particular. Són de tothom qui hi participa.