“Estic molt agraït a Andorra i a la Federació de Boxa”

Primer combat com a professional a Lieja.

Em vaig sentir molt bé i bastant còmode. Tenia molta confiança en mi mateix i no vaig notar gaire la pressió.

Victòria final als punts.

Per descomptat, guanyar abans del límit hauria estat més espectacular. El vaig tocar diverses vegades, fins i tot va caure al segon i tercer round, però vaig sentir com si estigués davant d’una paret cada cop que el colpejava.

Pensi que ell tenia més experiència.

I crec que es va notar perquè potser em vaig precipitar massa en determinats moments del combat. M’hauria agradat poder guanyar abans del límit, però no va poder ser.

Quines referències tenia del seu rival, Shota Jvaridze.

És un boxejador georgià que té més experiència, ja que havia participat a diversos combats professionals. Sabíem que era agressiu i un rival dur.

És per sentir-se molt satisfet.

I tant! Estic molt content de tenir l’oportunitat de poder competir a la boxa professional i, a més, adaptada al meu estil. Ara hem de seguir acumulant combats, un darrere l’altre, per obtenir la màxima experiència possible i per assolir els meus objectius.

El proper combat serà l’11 de maig.

Sí, a Montpeller contra Yann Solis. Encara no he estudiat el rival amb profunditat perquè el meu equip s’encarregarà de tot això, però serà ben especial perquè ho faré a casa. Amb el meu públic davant serà molt emocionant, segur.

Clar, perquè vostè és francès.

Sí. Visc a Montpeller, però lluito amb llicència de la Federació Andorrana.

I com és?

Vaig conèixer Bruno Modesto a Andorra [president de la federació], en un combat amateur, i de seguida vam crear vincles, ens va explicar els seus projectes per millorar la boxa al país. Quan el meu equip i jo vam decidir que era el moment adequat per convertir-nos en professionals vam parlar amb en Bruno.

Va arribar de manera natural.

Totalment. Tenim una bona relació amb el president de la federació i un gran projecte entre mans. Estic molt agraït a Andorra i a la federació.

Per cert, d’on ve ‘Little’ Lorenzo?

És fàcil d’imaginar. Vaig començar els esports de combat molt jove i la gent ja em va posar aquest sobrenom perquè era petit.

Un somni.

Arribar a ser campió del món i poder tocar el cim.