“És un llibre que es llegeix i que també s'escolta”

Com sorgeix la idea de fer el llibre ‘Parlem de música’?

Quan vaig acabar les col·laboracions a l’Ara i aquí, de Ràdio Nacional, vaig veure que tenia molt material recopilat. Vaig ordenar papers i vaig veure que podia seguir una estructura similar als programes de la ràdio quant a capítols, i vaig escriure el llibre com un divertimento.

Podríem dir que és una repassada històrica al pop-rock?

Tots els capítols segueixen un mateix patró. Estan contextualitzats dècada per dècada, amb les tendències musicals, artistes o discos.

Cada capítol és una dècada, però n’hi ha també un d’exclusiu de The Beatles.

Ja va ser així a la ràdio. Per transcendència, importància i influència, vaig creure oportú que es mereixien un monogràfic amb un capítol propi.

I amb The Rolling Stones?

Soc més de The Beatles que de The Rolling Stones, que també m’encanten. Potser els Rolling són la banda més important de la història de la música per trajectòria i longevitat, però com a influència són The Beatles.

El llibre està molt cuidat pel que fa al disseny.

L’ha dissenyat Pere Moles i m’ha ajudat molt a donar-li un aspecte molt interessant. No volia fer una enciclopèdia ni establir cap càtedra, i està tot pensat, com ara la mida, que fa 31 per 31, com els vinils.

A més de text, el llibre incorpora llistes i cançons.

Dic que és un llibre que es llegeix i que també s’escolta. Els programes de la ràdio ja eren això, mitja secció xerràvem i mitja era escoltar la música de què parlàvem. També té codis QR que et porten a les cançons, per fer-ho dinàmic i alegre.

El llibre manté el nom de la secció de ràdio. És un homenatge a la figura d’Àlex Lliteras?

Sens dubte, ell va ser l’inspirador perquè em va proposar fer la secció. És una llàstima que no ho hagi pogut veure, però el llibre està dedicat a ell i la seva memòria. Era un gran melòman i en sabia molt, de música.

També té una gran vinculació amb el jazz.

Sí, per afició i per feina. Tinc una discogràfica especialitzada en jazz des de fa 25 anys, i la meva família tenia les botigues del Tonet de la Música, i això m’ha fet viure la música des de molt petit.

Quin és el primer record musical que té?

No és sonor, sinó visual. Casa nostra sempre ha estat plena de discos i posteriorment també de cassets.

Com ha canviat el paper de les discogràfiques en plena era de Spotify o YouTube?

Moltíssim, de dalt a baix. De fet, al llibre hi ha un apartat de l’evolució tecnològica interessant de seguir també. Des del vinil als anys cinquanta fins ara amb la música en streaming.