“Per a mi l'òpera és un procés creatiu en comú”

Què és el que més la fascina d’Herculine Adélaïde Barbin o Abel Barbin, la persona intersexual en què s’inspira l’òpera ‘Alexina B.’, que va estrenar fa un mes al Liceu de Barcelona?

És un personatge molt ric. Podria semblar que l’etiqueta d’intersexual és el que la defineix, però no és així. Sabem que era una persona tremendament intel·ligent, molt carismàtica i que es feia estimar. En les seves memòries es fa moltes preguntes i demostra una sensibilitat molt fina per assenyalar les injustícies.

Compondre aquesta òpera li ha fet replantejar-se conceptes com el gènere?

M’he fet moltes preguntes. Avui no entenem el gènere com ho fèiem al segle XIX. El que sabem actualment tampoc és un absolut. Jo vaig fer el canvi de nena a dona al final del segle XX, i aleshores com ara hi havia una sèrie de normes socials que establien com t’has de comportar, com ha de ser la teva aparença física... fins a quin punt podem expressar-nos lliurement avui dia?

Alexina sempre va tenir dubtes sobre la seva identitat de gènere?

En enamorar-se de Sara, una dona, va començar a fer-se moltes preguntes sobre la seva identitat. No tenia referents de relacions lèsbiques. L’homosexualitat conceptualment no existia. Arran d’un examen els metges van arribar a la conclusió que potser era un home.

Per què?

Per les seves característiques corporals com a persona intersexual. La pregunta que em faig és si Alexina o Abel hagués fet el canvi de sexe, tal com en deien aleshores, si li haguessin agradat els homes i no les dones. Canviar el sexe va ser molt dur per a Alexina perquè va haver de renunciar a la feina d’institutriu a l’internat i a l’amor de Sara, perquè s’hauria vist com un escàndol. Se’n va anar a París a treballar de ferroviari, però no ho va poder suportar i finalment va suïcidar-se. Tenia 30 anys.

Un dels aspectes interessants de l’òpera és que no presenta una història en blanc i negre, sense matisos.

Hi havia una part de la societat oberta a acceptar una persona com Alexina. La mare va acceptar que li digués que era un home i el jutge que va certificar el canvi de sexe i d’identitat legal també ho va entendre. La història no és una línia recta. Sí, hem avançat, però en altres aspectes potser no tant.

El seu estil compositiu operístic destaca pel diàleg constant amb la resta de creadors que intervenen a l’obra.

Per a mi l’òpera és un procés creatiu en comú, sempre mantenint l’autonomia i la identitat com a creadora.