“Una 'performance' es viu al moment, i és irrepetible”

En què consisteix ‘Pell de rosa’?

Es tracta d’una performance inspirada en el concepte del que és per a mi una rosa. D’una banda, és la flor que parla de la bellesa i de l’amor, però de l’altra, també viu en soledat. Està envoltada d’espines i ningú no pot agafar-la ni entrar-hi en contacte.

De quina manera desenvoluparà aquesta idea?

Transformaré el meu cos amb teles i moviment, representant, per un costat, aquest punt de bellesa, de sensualitat i de passió propi de la rosa. Però també hi haurà un punt en què es farà palès que és complicat arribar-me a tocar.

Pren part tota sola en la proposta?

No exactament, perquè el públic també en formarà part. Al principi es repartiran unes targetes entre els assistents, amb un petit escrit sobre com cuidar una rosa, i amb els passos que caldrà anar seguint.

Fins a quin punt la participació de l’audiència és important en una performance?

Sempre ho és. No cal que el públic sigui part de l’obra, però, al costat de l’espai escollit, és una de les coses essencials. La manera de reaccionar dels assistents, si interactuen, si no... A Andorra, com que la performance encara hi té poca tradició, el públic es limita a observar, i tendeix a apartar-se si intentes establir-hi contacte físic. Però has d’aprendre a assumir-ho i a trobar la manera de fer arribar el missatge si no hi ha implicació.

Què diferencia la performance d’altres arts?

Cada disciplina té el seu tarannà. En el dibuix hi ha el traç i els colors, en l’escultura el volum..., i en la performance hi ha el fet que és una cosa feta en viu i in situ, que s’ha de viure al moment, i que és irrepetible. En qualsevol procés creatiu l’artista elabora la peça i després la peça s’observa. En una performance tot passa a la vegada, i l’espectador assisteix al mateix procés de creació de l’obra.

Hi ha qui ho compara amb el teatre.

És exactament tot el contrari. La performance no es basa en un text assajat i preparat al detall, com en el teatre. És més aviat com poesia visual, perquè expresses una cosa a partir del cos i el moviment. Pots tenir quatre punts preparats, però sempre hi ha un alt component d’espontaneïtat i improvisació.

Ha comentat abans que al país hi ha poca tradició d’aquesta disciplina. Per què?

Fins ara no hi ha hagut gaires artistes andorrans interessats en aquest àmbit, cosa que fa que costi trobar gent per intercanviar idees o col·laborar plegats. Per això també crec que és important educar el públic en la performance. Si es normalitza, més creadors la veuran com un mitjà més d’expressió.