Quim Grioche
“Quan et sacrifiques i no veus resultats, costa molt seguir”
Aquesta ha estat la darrera temporada del fondista de la FAE, que ha decidit penjar els esquís. La falta de resultats i de motivació en el darrer any com a júnior l’han portat a fer un pas al costat i centrar-se, a partir d’ara, en els estudis.
Quim Grioche
Una decisió molt meditada.
Feia mesos que donava voltes al meu cap i, avui, em sembla tot encara més clar. He fet pitjors resultats que altres anys i al principi de temporada em trobava molt bé. Quan ho sacrifiques tot per alguna cosa i no veus la recompensa, és molt difícil seguir motivat.
És una raó de molt pes.
Tinc la sensació que si seguia practicant esquí no aprofitava el meu temps al 100%, perquè per ser esportista d’elit hi has d’invertir les 24 hores del dia. Aquest ha estat el meu quart any a la FAE i sempre notava una progressió que m’anava a seguir.
I aquest any no l’ha notat.
Ja la temporada passada vaig acabar amb un gust estrany. No vaig acabar gaire content perquè havia estat un any irregular però em vaig donar un termini d’un curs més, aquest darrer en categoria júnior, per donar-ho tot, esprémer-me al màxim i veure quina decisió prenia.
No ha dubtat, malauradament.
Pensi que, sent el meu darrer any júnior, he fet pitjors resultats que l’any passat. Tot plegat desanima i fa baixar la motivació i ja no ni em sento capaç de fer cap sacrifici ni em ve de gust, perquè ja no gaudeixo.
Caure malalt al gener tampoc no el va ajudar.
La temporada és molt llarga i un esportista d’hivern cau malalt en algun moment. D’acord que em va costar recuperar-me, però el problema no venia només d’aquí.
Endavant.
Com que era el darrer any júnior, entenc que vaig entrenar-me massa o més del que podia sostenir. Almenys és la sensació que em queda ara, un cop finalitzada la temporada, perquè el principi em notava molt bé i al desembre ja estava molt cansat, més del normal.
Amb quin millor moment es queda?
Amb l’inici de la temporada 20-21, en un punt on encara no havia esclatat la pandèmia i no havia començat la Copa del Món. Irineu i Imanol Rojo estaven fent Copa d’Europa i estàvem tots junts fent el circuit i aquell any les curses em van anar molt bé, tenint en compte l’edat que tenia.
I amb quina cursa?
Em quedo amb el Festival Olímpic de la Joventut (FOJE) de Vuokatti i que hi vaig anar al final de la temporada passada. No només per les curses, sinó també pel gran ambient que hi vam viure, com uns Jocs Olímpics de menors de 18 anys.
Què veu si mira enrere?
Tot i no assolir els meus objectius, l’esport m’ha ajudat a créixer i a viure emocions i experiències que mai podré oblidar.