“Intento mostrar l'estat d'ànim a través de la poesia”

Aquest és el segon llibre...

El que es va presentar fa un any a Viana de Castelo va ser un llibre que vaig fer conjuntament amb una poetessa de Portugal, Manoella de Calheiros, Els colors del vent incert, que és un diàleg de poemes. D’aquesta manera, Nuesa d’esperit és el primer que escric jo sol.

Com neix la idea de fer aquest llibre?

L’afició per la poesia ja fa anys que la tinc i quan la Manoella va presentar el seu primer llibre fa quatre o cinc anys vaig tenir l’ocasió de conèixer-la a la biblioteca Antoni Morell de la Massana. D’alguna forma, va ser ella el motiu que m’animés a escriure poesia perquè va llegir alguns dels meus pomes i li van encantar, i ens vam posar a fer un llibre conjunt.

Però la seva afició venia de molt abans...

Sí, havia elaborat un recull d’uns 140 poemes i els vaig ensenyar a l’editor, l’Àngel Dalmau, de l’editorial Mesclant, i li van agradar. Per això ens vam posar d’acord per fer la publicació, que ha vist la llum fa només uns dies.

El títol és molt indicatiu del que trobarem al llibre...

Es tracta de reflexions personals que faig a través de la poesia al voltant de temes que afecten les persones, com la vida, l’amor o vivències i fracassos. El cert és que al llibre hi ha una mica de tot. Es diu Nuesa d’esperit perquè realment hi ha un diàleg amb mi mateix i intento mostrar el meu estat d’ànim en cada moment a través dels poemes.

Per què s’ha decantat per la poesia i no per la prosa?

Quan vaig estudiar era de lletres, i aleshores com a lectures obligatòries teníem autors com Gustavo Adolfo Bécquer, i recordo que em va impressionar moltíssim, per exemple, Rimas y Leyendas. L’afició per la poesia em va venir d’allà, com també em va encantar Federico García Lorca. A més,també m’ha agradat molt Miquel Martí i Pol. En aquest sentit, tenia guardades poesies que no em sortien i el fet de conèixer la Manoella m’ha ajudat. Per això, de moment amb els poemes m’és molt més fàcil expressar el que em surt de dins de l’ànima que no pas fent una narrativa. Així, la poesia em serveix moltíssim com a teràpia o per desfogar-me, com una altra persona que fa taitxí o ioga.

Es planteja continuar fent poesia a partir d’ara?

De fet estem treballant ja en una segona part de diàlegs de poemes i després també vull fer un altre llibre de poemes i alguna cosa de narrativa, que podria ser una novel·la de ficció, amb personatges històrics que van existir, però amb una trama fictícia.