“No podem arreglar el món, però sí generar nous models de consum"

Graduat en periodisme, però de professió intèrpret. Per què aquest canvi?

Des de petit he tingut inquietud per comunicar, tant allò que em passava a mi com allò que havia sentit o me n’havien parlat. Per això vaig triar la carrera de periodisme. Ara bé, en finalitzar-la vaig entrar en contacte amb teatre amateur i hi vaig connectar des del principi. Comunicar s’havia tornat una mena de joc i m’apassionava.

Quina formació té?

M’he format en interpretació a l’Escola Eòlia de Barcelona. Allà és on vaig conèixer la Núria Bonet i l’Elena Santiago, que actuen amb mi a l’obra Aquest sol hi és per a tots. Encara que la meva formació en teatre és actoral, he fet cursos de dramatúrgia i tant escric com actuo.

L’obra ‘Aquest sol hi és per a tots?’ l’ha escrit vostè, oi?

Exacte. He escrit Aquest sol hi és per a tots? i també hi actuo. Sempre dic que l’obra és el clar reflex d’aquesta intenció de vincular els meus dos vessants professionals: l’actualitat periodística i el drama teatral.

Parli’ns de l’obra.

Aquest sol hi és per a tots? dura 15 minuts i gira al voltant de la crisi dels refugiats al Mediterrani. Concretament, d’un episodi que va passar l’octubre del 2013, quan els guardacostes italians i l’exèrcit de Malta van rebre reiterades trucades de socors des d’una barcassa amb immigrants que fugien de la guerra de Síria. Les administracions van trigar tant a veure qui se’n feia càrrec que l’embarcació va acabar naufragant. És una obra que vam estrenar el juny del 2018 en plena crisi migratòria, però encara que no se’n parli tant actualment es continuen donant fets similars.

La intenció d’‘Aquest sol hi és per a tots?’ era denunciar aquest racisme institucional?

Aquesta és una intenció que va néixer a posteriori. Estàvem en un moment en què aquest tipus de notícies impregnaven tots els diaris i televisions i jo també volia donar-li veu. A l’obra incloc diversos fragments de Quanta, quanta guerra, de Mercè Rodoreda. És una manera de vincular la crisi migratòria mundial amb la guerra civil espanyola i constatar que en algun moment nosaltres també vam ser refugiats.

Què podem fer els ciutadans per ajudar en la causa?

Hi ha gent que es posa una armadura perquè no l’afecta i hi ha altra gent que diu que no hi pot fer res al respecte. No es tracta de salvar gent que s’està ofegant, ja hi ha qui s’encarrega de fer-ho. No es tracta d’arreglar el món, però els ciutadans tenim el poder de generar nous models de consumir i de relacionar-nos, de fer pressió als governs... Això sí que està a la nostra mà.