“Debutar amb els 'isards' era un somni fet realitat”

Debut amb els ‘isards’. Què va sentir?

Vaig sentir que era un somni que es feia realitat. Era una experiència que feia molts anys que tenia ganes de viure i estic segur que no l’oblidaré mai, va ser una cosa molt especial per a mi.

A més d’estrenar-se i fer-ho a l’Estadi Nacional, va debutar el mateix dia que ho feia el seu germà Martí.

Sí, va ser una coincidència que no ens esperàvem ni ell ni jo, i que va fer que aquest debut fos encara més especial.

Com va portar els dies i les hores prèvies al partit?

Sobretot amb nervis i amb moltes ganes que arribés el partit. Les nits s’anaven fent més complicades i més llargues perquè tenia moltes ganes de començar i que arribés el moment de poder jugar.

Quan va assabentar-se de la convocatòria?

Fa uns dies vaig entrar a la llista de jugadors seleccionables, després a la dels 30 que poden jugar, i dilluns ja van anunciar els 25 possibles convocats. El dia abans del partit ja ens van dir finalment la plantilla de 23 per al matx contra Finlàndia.

Ja hi havia anat convocat, però amb les categories inferiors.

Sí, amb 16 anys vaig anar amb la selecció sub 18 de sevens, i l’any passat vaig tornar a fer també l’Europeu amb la sub 18.

I què significa estrenar-se amb els ‘isards’?

Crec que és una recompensa a la feina feta. Porto 13 anys jugant i aquesta primera convocatòria era un premi molt especial per a mi.

Imagino que és una llàstima no haver pogut posar la cirereta del pastís amb una victòria contra Finlàndia.

Sí, eren els líders, vam lluitar per intentar guanyar i vam donar el màxim possible, però al final no vam poder.

En tot cas, dissabte tenen un nou partit, ara contra Noruega.

Espero un partit similar. Potser no tenen tant de nivell com Finlàndia, però mai saps què et pots acabar trobant.

Juga al júnior del VPC. Com ha anat la temporada?

Va haver-hi canvis a nivell del sistema de joc i no ens els esperàvem. Ha estat una temporada variada que ha acabat sent divertida.

Com va començar en el rugbi?

Amb cinc anys. A l’escola un amic va dir-me de provar i alguns familiars jugaven. Vaig animar-me i aquí segueixo.

I quins objectius es marca?

De moment, arribar al primer equip del VPC Andorra. I si després mai tinc l’ocasió d’arribar més lluny, aprofitar aquesta oportunitat.