“La saviesa s'adquireix quan ets més a prop de la mort”

Com li va arribar la proposta d’actuar a Tirites?

A través del director, l’Alberto S. Muñoz. Va ser ell qui va fer la proposta a la meva representant. Jo havia fet un curt amb el Joan Paüls, l’ajudant de direcció, que va ser qui em va ajudar a decidir-me. També em va convèncer el guió. Com que soc avi, em va venir de gust explicar un conte, que és el que fa el meu personatge amb la llegenda de la trobada de la talla de la Mare de Déu de Canòlich.

Com és el seu personatge?

El curt posa el focus en la història de l’aparició de la imatge de la Verge de Canòlich. A partir d’aquest conte s’articula la relació entre un avi, el seu fill i el seu net. Com a pare, el meu personatge no va saber educar el seu fill, i el seu fill, alhora, no sap com educar el seu. L’avi fa d’intermediari amb el net, i les tres generacions acaben firmant la pau. Sempre hi ha diferències entre pares i fills. A vegades, el mirall del net ensenya a l’avi que va fer molt malament de pare.

Creu que el curtmetratge reflecteix bé aquesta experiència vital?

Sí. L’edat et dona més perspectiva i et fa veure les coses d’una altra manera. Quan un, a la meitat de la vida, està obturat, des del punt de vista del qui és més a prop de la mort que de la vida és més fàcil saber com ajudar que el fill vegi les coses amb més claredat. La saviesa s’adquireix quan ets més a prop de la mort. Mentrestant, els qui viuen es van equivocant. Quan ets gran cal saber assumir els errors comesos amb la bondat que caracteritza la saviesa.

D’on provenen aquests errors?

Generalment, als éssers humans ens costa comunicar-nos, tot i que de vegades fem esforços per dialogar. No sabem trobar mai el moment de parlar, de dir aquella paraula tan necessària, fins que és massa tard.

Per què?

Un ha de treballar i pujar els fills, i tot plegat són massa fronts oberts. Quan un es fa vell en té menys, de fronts oberts, i pot veure amb més claredat els errors que ha comès al llarg de la vida i mirar d’esmenar-los en la mesura del possible. M’agrada que el curt ens faci reflexionar sobre les relacions entre avis, pares i fills a partir de la llegenda de la Mare de Déu de Canòlich.

Com és el treball amb la resta d’actors que participen en el curtmetratge?

Són només tres dies de rodatge. La comunicació entre els actors, quan rodes un curt, és difícil perquè lluites contra el temps. Però sí que és veritat, d’altra banda, que s’hi sol treballar més amb amor que amb qualitat professional. Tot i això, si hi ha sintonia entre els actors, és una experiència magnífica.