“Serà una temporada molt important per a tots tres”

Primer any a l’equip nacional.

Un motiu per estar molt satisfet. En principi faré el calendari que ens han marcat des de la federació, les de les Skyrunning World Series, i aquest és l’objectiu principal. Ara bé, depenent dels resultats potser vaig al Campionat d’Europa de Montenegro i també faré el d’Espanya de Vertical, que és al setembre.

Com diu, les Skyrunning World Series centren la temporada.

M’agradaria fer-ne tantes com pugui, però depèn també de les circumstàncies laborals, ja que he de compaginar les competicions amb el treball.

Un any de transició per a l’equip nacional.

Hi ha marcat un relleu generacional i és una temporada molt important per a tots tres. Estem molt motivats i esperem fer-ho de la millor manera.

Va fer uns grans resultats a la Copa d’Andorra.

Va anar bastant bé en la Copa d’Andorra, sí. Gràcies als resultats que vaig poder aconseguir una plaça a l’equip nacional.

Vostè ja va formar part de l’equip nacional quan era júnior.

Vaig estar al Centre de Tecnificació amb 14 i 15 anys, un grup de joves que gestionava Carlo [Ferrari, director tècnic de la Federació Andorrana de Muntanyisme]. Farà uns 10 anys d’això i vaig aprendre moltes coses.

Allà es va enganxar a les curses de muntanya?

Sempre m’ha agradat córrer i la muntanya. A més, al centre de tecnificació érem un grup de joves d’edats similars i que ens aveníem molt. Teníem molt bon feeling i tinc molt bons records d’aquella època. Hi havia gent com Arnau Soldevila i Sergi Casabella, que després han estat molts anys competint.

Però quan neix la il·lusió per competir?

Quan era més jove, al poble dels meus pares vaig animar-me a fer la primera cursa i des de llavors vaig anar engrescant-me i entrenant-me cada cop més. Un cop vaig entrar al centre de tecnificació que li comentava ja va anar tot més rodat.

Parlant d’anar rodat, vostè també ha fet ciclisme.

Vaig haver d’anar a estudiar a Lleida i, en aquell punt, vaig decidir deixar de córrer, almenys per un quant temps. La decisió per seguir fent esport va ser el ciclisme i vaig entrar primer a la federació andorrana i, posteriorment, al MVK, a l’equip.

Un canvi total.

Amb els amics del poble sortíem molt en bici de carretera i m’hi vaig anar enganxant. Ara bé, tinc clar que la bicicleta m’agrada més com a hobby que no com a esport per competir.