“Molta gent gran no veu el seu immoble com un actiu”

Com sorgeix el projecte de Pensium?

La idea va ser fruit de la pròpia experiència de les persones que vam impulsar aquest servei. Alguns de nosaltres teníem familiars d’edat avançada que ho tenien molt difícil per fer front a les despeses d’una residència. A partir d’aquí, vam començar a pensar què es podia fer.

Quina solució van trobar?

Molta gent gran té un pis en propietat. Què fa Pensium? Nosaltres gestionem el lloguer d’aquest immoble i a canvi proporcionem els diners necessaris perquè aquestes persones puguin pagar la residència. Com que la suma de l’import del lloguer i de la pensió sovint tampoc arriba per cobrir aquestes despeses, avancem també lloguers futurs.

Què passa quan l’usuari mor?

Bé, cal tenir en compte que quan es produeix la defunció s’ha generat un deute, que és la diferència entre el que traiem del lloguer i el que aportem al client. Aleshores, la família decideix: el més normal és continuar amb el lloguer fins amortitzar allò que hem avançat. Però si els familiars ho prefereixen, també poden recuperar l’habitatge liquidant el capital que s’hagi generat.

El propietari perd l’immoble mentre el gestionen vostès?

No, a diferència d’altres fórmules, l’avantatge en aquest cas és que l’usuari mai perd la propietat del pis. A més, en molts casos ens fem càrrec també de la reforma de l’habitatge.

El tema de la vivenda és de preocupant actualitat...

En aquest sentit, tot i que és cert que el nostre programa va enfocat al benestar de les persones grans, indirectament també afavoreix altres col·lectius, ja que s’incrementa la base d’habitatges de lloguer.

Les persones grans no es plantegen que el seu habitatge pot ser una font d’ingressos?

Sí, però sovint ho veuen des d’un altre punt de vista. Opten per vendre el pis i anar a viure a una residència, en lloc de preveure altres solucions. No veuen el seu immoble com un actiu que els pot reportar beneficis sense perdre’l.

Es plantegen portar el seu model a altres països?

De moment només estem treballant a Espanya, tot i que estem estudiant altres mercats. Qui sap si algun dia l’implantarem també a Andorra.

Seria possible?

Per què no? L’esperança de vida està augmentant a tot arreu, i Andorra no n’és cap excepció. També al Principat, moltes persones que estan en situació de dependència recorren a residències o centres similars, i no sempre poden afrontar una despesa d’aquesta magnitud.