“Per ser porter d'handbol s'ha d'estar una mica boig”

Vuitens al Campionat de Nacions Emergents de la IHF, millor classificació d’Andorra en aquest torneig. Quina valoració en fa?

Va ser un bon campionat per a nosaltres, hem fet bons partits, lluitats, i ha estat una molt bona experiència com a equip que ens ha fet créixer com a selecció.

Arribaven al torneig amb baixes importants i un equip molt jove.

Sí, teníem absències importants, però ens vam saber adaptar a la situació i resoldre-ho força bé.

El bon paper demostra com evoluciona l’handbol al país.

Sí, vam començar sent pocs i cada cop som més i amb joves per darrere. Venim creixent i ho seguim fent, i si seguim tindrem un bon equip per lluitar per posicions més altes.

I per al futur, què?

Esperem que cada cop vagi arribant més gent, entrenar més i més, i a veure si podem arribar més alt amb més gent i més ganes de fer-ho bé.

Era la seva estrena amb l’absoluta, però ja tenia experiència internacional.

Sí, a l’octubre vaig ser amb la sub 20 a l’IHF Trophy a Kosovo.

I què significa debutar amb l’absoluta?

Significa molt per a mi poder representar Andorra i tenir un país al darrere. Fa molta il·lusió competir en aquestes cites davant de jugadors professionals que es dediquen a això.

Quan va començar a jugar a handbol?

Fa quatre o cinc anys, ja força tard. Abans jugava a futbol i un amic em va dir de provar, em va agradar i segueixo aquí.

I va començar ja de porter?

No, primer feia de central i un mes després vaig canviar a porter perquè al futbol també ho era.

Diuen que per ser porter de futbol s’ha d’estar una mica boig, a l’handbol també?

A l’handbol diria que inclús has d’estar una mica més boig perquè et venen jugadors de dos metres i tiren amb molta potència [riu]. Per ser porter d’handbol s’ha d’estar una mica boig, però ja m’agrada.

Deu fer respecte quan venen bitxos de dos metres per tu.

La veritat és que sí, però és una sensació que m’agrada.

En l’handbol, però, la solitud del porter no és tan gran com en el futbol.

Sí, l’handbol és molt més dinàmic. Has d’estar molt pendent del joc, i molt concentrat perquè en qualsevol moment tens un altre atac, i en deu segons poden canviar les coses molt ràpidament.