“Vaig descobrir la natació sincronitzada de casualitat”

Què representa per a vostè apadrinar el Festi­Sport?

És un honor. Tots els esdeveniments que estiguin relacionats amb l’esport em fan especial il·lusió. He estat esportista tota la vida i soc conscient dels valors que transmet. És un plaer per a mi formar part del FestiSport.

Quins valors de l’esport pensa que és més urgent de transmetre a les generacions més joves?

L’esforç i el sacrifici. El compromís amb un objectiu. I donar-ho tot fins al final. Són valors que a la vida van molt bé de tenir quan et compromets amb alguna cosa, quan tens un repte. També són molt importants el treball en equip, l’empatia, la tolerància i l’autosuperació.

Com va descobrir la natació sincronitzada?

Vaig descobrir la natació sincronitzada de casualitat. Va ser gràcies a la meva cosina, que practicava aquest esport i també l’havia descobert de casualitat. Vaig anar a veure-la un dia i me’n vaig enamorar, de la natació sincronitzada. Aleshores m’encantava l’aigua, la música, ballar... vaig començar als vuit anys.

Com ha canviat aquest esport d’ençà que va començar a nedar fins ara?

Ha evolucionat molt. No tan sols l’esport en si, sinó també la percepció que en té la gent. Ara és un esport conegut. És al mapa i hi ha moltes nenes que el volen practicar. El reglament també ha canviat. S’ha fet més objectiu perquè no depengui tant de la percepció subjectiva dels jutges.

Quins consells donaria a una nena que comença a competir en natació sincronitzada per sobreposar-se a la pressió?

Jo sempre dic que, de l’esport, se n’ha de gaudir. No val la pena pressionar-se de més. És important gaudir del procés d’aprenentatge i d’autosuperació.

Quina és la lliçó vital més important que li ha ensenyat l’esport d’elit?

Sobretot l’autosuperació. Ser capaç de fixar-me un repte i lluitar per aconseguir-lo. La capacitat d’enfrontar-me a les dificultats. Aprendre a liderar un equip i a deixar-me liderar.

Què és el millor i el pitjor d’aquest món?

Té coses boníssimes i, evidentment, també n’hi ha que no ho són tant. En l’esport d’elit portes el cos al límit i hi pot haver lesions que poden tenir conseqüències greus per a la salut si no et cuides un cop has deixat de competir. Jo, per exemple, tinc dolors d’esquena provocats pel desgast d’haver estat tants anys a un nivell d’exigència tan alt. Ara he d’anar un cop al mes al fisioterapeuta per recol·locar el meu cos. Tot i això, penso que té més coses bones que dolentes.