“Un cor professional ha de tenir un projecte molt ben definit”

Què proposen a l’espectacle ‘Tèrre-Mère’?

El terme que dona nom al cor, Exòsphere, està molt vinculat a l’astronomia, de manera que la major part dels nostres projectes han girat sempre al voltant de l’espai. Ara, el que volem amb aquesta proposta és dirigir la mirada cap a la Terra, aportant també un punt de vista ecologista.

Com ho faran?

Amb un viatge a través dels quatre elements, en tant que entitats espirituals: terra, aire, aigua i foc. Aquests elements són presents, de forma directa o indirecta, en els diferents textos que cantem.

Quines peces han escollit?

Principalment obres d’autors dels segles XIX, XX i XXI: Elgar, McMillan, Charrière... I finalitzarem el concert amb les 7 supplications, de Bertrand Richou, que serviran de resum i conclusió del recital. L’última súplica es titula Començament i és un missatge d’esperança cap al futur, tan necessària a dia d’avui.

El seu cor sempre s’ha distingit per treballar amb un repertori molt eclèctic.

Sí, és part de la nostra filosofia. Però també cal dir que des del primer dia l’hem triat tot respectant el fil conductor de cada concert. En tots els nostres programes hi ha aquesta coherència, tant temàtica com estètica.

També aposten decididament per la música contemporània, que sovint té fama de ser poc accessible al gran públic.

És cert que als concerts ens agrada introduir molta música dels nostres dies, però sempre seleccionem compositors i peces que es mantenen dins un llenguatge tonal, poc experimental i, per tant, comprensible per a tothom.

No està interessat per les grans obres corals del Barroc o del Classicisme?

Sí, però les reservo per quan dirigeixo altres cors. Quan tens un cor professional com Exosphère al teu abast, cal tenir un projecte coherent i molt ben definit. I la música que faig amb ells és la que sento més propera i la que crec que puc defensar millor.

Els seus concerts també volen anar més enllà del fet musical.

Quan vaig crear Exosphère el 2015, tenia molt clar que el projecte havia de servir per construir ponts entre la música i la ciència. Així, combinem la música coral amb un treball visual, amb projeccions d’imatges 3D en 360 graus. El públic es veu completament immers en el so i la imatge, i això permet que persones que d’entrada no anirien a un concert coral puguin, potser, animar-se a venir i començar a interessar-s’hi.

Com rep el públic més purista o clàssic aquestes propostes?

Bé, deixant de banda que nosaltres també fem recitals de tall més clàssic, aquests concerts immersius agraden a un públic molt ampli, i això inclou tant el de tota la vida com els nous oients.