“Posem en relleu la importància de poder treballar en equip”

Una proposta coral en què mariden a la perfecció música i il·lustració.

Tinc un paper és un espectacle musical, teatral i familiar. D’alguna manera tanca un cercle vital després d’haver fet Què m’està passant? i Tots a taula! i, segurament, serà l’últim d’aquest tipus. Bàsicament perquè els nostres fills ja són grans [riu].

La idea original responia a una inquietud.

La d’aportar i explicar coses als nostres fills d’una manera amena i entenedora. Una intenció que vam pensar que podia ser extensiva a altres nens perquè els temes que vam tractar tenien certa lògica, ells anaven creixent i anaven vinculats a cada etapa.

Què es veurà a ‘Tinc un paper’?

Parla del que ens agradaria a tots per als nostres fills, que trobessin una vocació, quelcom que els fes feliços i felices de dilluns a diumenge.

Aquest és el primer motiu.

Sí, perquè també volem posar en relleu la importància de treballar en equip. Així, fem servir com a explicació una compa­nyia de teatre que defineix cadascun dels personatges en què queda molt clar que els actors principals, per molt protagonistes que siguin, sense el tècnic de llums, per exemple, no se’ls veuria a l’escenari.

Tothom és important.

Això ens porta a través d’una trama a conèixer tots aquests papers i rols que hi ha darrere abans de posar en escena una representació teatral.

Una bona lliçó.

Hi ha intenció de conscienciar, evidentment. Moltes vegades ens deixem portar per clixés que de cap manera responen a la realitat. Cadascú ha de tenir la llibertat per, sense cap perjudici, poder experimentar o trobar-se a si mateix en l’activitat que sigui.

L’espectacle compta amb les il·lustracions de l’Eva.

És com si expliquéssim un conte dramatitzat a l’audiència. Vaig explicant els personatges a través de cançons i amb una trama senzilla, mentre l’Eva dibuixa i pinta el personatge. Hi ha interacció amb el públic, preguntant-li quin tret del seu caràcter pot tenir a veure amb el personatge del qual parlem. Fins i tot triem algun dels nens per rebre, en un to molt desenfadat, el feedback d’alguna cosa concreta.

Els seus fills hauran estat els primers crítics.

Ho han estat, i tant! Ja ho van fer quan feia les cançons del Super3, a TV3, i ells eren molt petits. Allà eren els meus conillets d’Índies i em servia per veure com reaccionaven, i van encertar alguns dels èxits. El mateix va passar amb els llibres i els espectacles.