Dani Toribio
“Quan surts del Barça veus que vivies en una bombolla”
34 anys. Va formar-se al futbol base del Barça, i després ha jugat més de 300 partits a Segona i una vintena a Primera. Diumenge buscarà el seu primer títol a Andorra amb la final de la Copa Constitució davant de l’Inter Escaldes.
Final de Copa contra l’Inter.
En tenim moltes ganes perquè és un premi després de tants mesos treballant.
Seria la manera ideal de tancar la temporada.
Ha estat un any molt dur i exigent, i la plantilla se la mereix.
Per on passen les claus?
S’ha de tenir tranquil·litat, i crec que qui estigui més encertat s’endurà el partit.
En els duels de lliga que han jugat, tot ha estat molt igualat.
Som dos equips molt similars, crec, i segurament es decidirà tot per petits detalls i per aspectes mínims.
Jugaran a l’Estadi Nacional en gespa natural, hi pot afectar?
No s’hauria de notar perquè hem entrenat aquesta setmana, i el jugador s’adapta de pressa.
Que els dos ja siguin a Europa treu pressió?
Sí, era un dels objectius del club, que ho necessitava, i és una pressió que et treus de sobre, però la pressió hi és igual perquè és una final.
Primer any a Andorra. Satisfet?
La lliga m’ha encantat, hi ha jugadors molt competitius, venia amb desconeixements i dubtes, però ha anat tot molt rodat.
Però no tot és bo...
El que m’ha sabut més greu és el tema dels impagaments, que a mi també em va passar a Extremadura. És una cosa molt important que s’ha de solucionar perquè no torni a passar, ja que la gent ho passa malament. La resta m’ha sorprès tot molt de manera positiva.
300 partits a Segona, uns quants a Primera... com acaba a Andorra?
Buscava proximitat, tenia ofertes de l’estranger, però no era moment de sortir. Vaig prendre-ho com a decisió personal per gaudir a prop de casa.
Té previst seguir?
Sí, seguiré un any més, estic molt content perquè m’han obert les portes, i hem connectat molt bé amb el club i els companys.
Té una carrera molt llarga. Amb què es queda?
En el futbol són moments molt curts, em quedo amb els èxits, que són pocs. Al futbol es viuen molts moments complicats i perds més que guanyes, per això quan guanyes s’ha de gaudir.
Surt del Barça. El futbol de veritat es coneix quan se’n surt?
Va ser un cop de realitat i sempre dic que m’ha servit per progressar després. Quan surts veus que vivies en una bombolla i és quan veus el futbol i t’adones que si no treballes, el futbol et passa per sobre, i és molt important que el jugador ho visqui per saber-ho.