“Quan vaig començar no sabia ni barrejar les cartes”

Com definiria la tasca d’un mag?

Podem parlar de dos tipus d’espectacles: la màgia d’escena, que es desenvolupa davant d’un públic nombrós i que incorpora grans elements visuals, i la màgia de prop, per a grups que són molt més reduïts.

Treballa amb les dues?

Sí, tot i que prefereixo i gaudeixo més amb la de prop.

Per què?

Perquè és molt més personal i més íntima, i pots fer-la no tan sols amb cartes, que és una de les eines més habituals, sinó també amb elements quotidians que la gent pugui portar a sobre, com monedes, bitllets o fins i tot el telèfon mòbil.

Es pot viure de la màgia a Andorra?

És difícil, però ho he aconseguit. Jo ja vivia de la màgia al Perú quan vaig arribar aquí el 2006, inicialment com a temporer. En aquella primera etapa vaig començar a treballar de mosso en un hotel i ho compaginava amb petits xous. De mica en mica em vaig anar obrint camí fins que vaig aconseguir viure només dels espectacles.

Com va començar a interessar-se per aquest món?

És graciós, perquè de nen la màgia mai m’havia cridat l’atenció. No va ser fins que tenia 20 o 21 anys que vaig veure a la tele un programa de l’il·lusionista David Blaine que em va impactar molt. Blaine es limitava a caminar pel carrer i, aleatòriament i de manera espontània, aturava una persona i feia algun número. Això treia el mag de l’escenari i feia que els trucs fossin més creïbles.

I aquí va començar tot.

Quan van tornar a emetre el programa el vaig gravar i el vaig veure 15, 20 o 25 vegades, fins que vaig arribar a descobrir un parell de trucs.

Va ser així com va aprendre a fer màgia?

No. Va ser principalment gràcies a un mag professional. Jo treballava de cambrer en un restaurant on ell actuava. Li vaig demanar que m’ensenyés i, tot i que al principi es va mostrar reticent, em va acabar fent classes particulars. A partir d’aquí vaig conèixer altres professionals, vaig estudiar llibres i vídeos, vaig assistir a congressos, conferències...

Quines habilitats ha de tenir un bon il·lusionista?

Realment no crec que calgui cap habilitat especial. Quan jo vaig començar no sabia ni barrejar les cartes, em queien per terra. És la passió la que t’impulsa a seguir. El que passa és que hi ha una corba d’aprenentatge que requereix molt de sacrifici i esforç, i no tothom està disposat a passar pel procés.

També hi ha un component psicològic important.

Sí, cal desenvolupar una personalitat, un carisma per connectar amb la gent. I això potser és més difícil d’aprendre que moltes tècniques de màgia.