Romà Boule
“Els alumnes amb bicicleta al Senegal tenen millors notes”
Serà un dels ponents del cicle de reflexió que, sota el títol “La bicicleta avui dia, perspectives de futur”, tindrà lloc el proper dissabte a Bici Lab Andorra pel Dia de la Bicicleta.
Romà Boule, Promotor de Bicicletas sin Fronteras
Què és Bicicletas sin Fronteras?
Es tracta d’un projecte que treballa per la igualtat d’oportunitats dels estudiants del Senegal, un país on hi ha moltes escoles i instituts, però que es troben a les ciutats, i no disposa d’un sistema de mobilitat. D’aquesta manera, volem facilitar que els estudiants vagin als centres educatius en bicicleta.
Faciliteu, doncs, bicicletes per a tothom que en necessiti?
El que nosaltres fem és un projecte educatiu, i les bicicletes són una cosa més. És a dir, rebem les demandes de les escoles per ser beneficiàries del nostre projecte i, si ho aprovem, busquem el finançament per dur-lo a terme. Això vol dir que construïm un taller i un pàrquing, i formem un mecànic, i facilitem una flota de 60 a 80 bicicletes. El cost és d’uns 30.000 euros, i l’escola cobra a l’alumne una quota anual de 9 euros per garantir el salari del mecànic i la compra de recanvis. O sigui, que fem la inversió, però el manteniment del projecte queda en mans de l’escola.
Ha tingut molta acceptació la iniciativa?
De moment hi ha 10 instituts que s’hi han apuntat, i n’hi ha un que no ha continuat.
Què representa per als estudiants disposar d’una bicicleta?
La Universitat de Barcelona està fent un estudi d’impacte, i una cosa que s’ha vist és la millora de les notes dels alumnes que reben la bicicleta. A més, s’estalvien cada dia uns 90 minuts i consumeixen cinc vegades menys d’energia, perquè no han de caminar. D’altra banda, s’ha vist que aquelles escoles que segueixen el projecte tenen un percentatge d’alumnes que van a la universitat que es troba al voltant del 50%, en lloc del 35% de la resta.
La bicicleta és un vehicle adequat als països desenvolupats?
Crec que la bicicleta és un element indispensable de la ciutat, és productora de felicitat. És realment una forma de crear ben-estar i d’estar content, i això és un element indiscutible.
Aleshores, per què no es promociona més en alguns països?
La meva opinió és que en molts casos, com passa a Espanya, és per una manca de consciència mediambiental, i per això no hi ha més carrils per a les bicicletes. La veritat és que a Espanya fa bon temps i podries anar a tot arreu en bicicleta, però només alguns ajuntaments han apostat molt fort per aquest mitjà.
Per què no es promociona més la bicicleta?
Perquè no es troba en l’ADN dels polítics, ja siguin catalans o andorrans, no s’ho creuen. I falten vint anys perquè realment es cregui en la bicicleta com un mitjà idoni per desplaçar-se per la ciutat.