“Quan la teva germana està en coma només hi ha el present”

Com resumiria el llibre Recorridos mínimos?

El concepte del llibre és recopilar una sèrie de trajectes rutinaris fets per mi en diferents etapes de la vida. Per exemple, trajectes com el que feia des de casa fins a l’escola. Després, el trajecte fins a la universitat. La idea era recollir moments de transició de les nostres vides als quals no donem importància, però que defineixen molt la nostra vida.

Anar d’un lloc a un altre ens determina?

El fet de decidir que anem a un lloc amaga la voluntat de desig o obligació d’anar a un altre punt. Això ens determina, com també ho fa la manera com ens movem. Per tant, recollir aquests moments té un doble vessant: descobrir aquests espais intermedis però també donar poder a l’observació.

Moltes vegades, aquests moments són de desconnexió...

Estem tan atabalats que no ens adonem de tot el que ens envolta. El procés de recollir aquests moments em va permetre fer una pausa i observar el que tenim al voltant. No són moments d’espera, sinó que tenen molt de valor.

Com va sorgir aquesta idea?

Doncs vaig començar a recollir aquests trajectes perquè no volia perdre aquestes sensacions concretes que estava vivint. No hi havia, però, la idea que això es convertís en un llibre. Jo era una persona que se sentia molt estressada i a qui li costa viure el present i recollir aquests moments em va ajudar a posar pausa. Per a mi, aquests moments de transició són instants de pausa a l’espera del següent estímul d’estrès.

Algun trajecte que recordi en especial?

Doncs un que vaig fer quan era a Mèxic i vaig rebre una trucada en què em van dir que la meva germana estava en coma. Quan et diuen que la teva germana està en coma, només penses en el present. Al final, és trist que calgui que ens passin coses de veritat per veure que en realitat no tenim grans problemes a les nostres vides.

Potser són els nostres estils de vida, que no hi ajuden...

En aquell moment, jo només tenia una preocupació: la meva germana. I vist a pilota passada, va ser un moment que em va ajudar a connectar amb el present i només amb el present.

I algun trajecte que va haver de deixar fora?

Al final del llibre hi ha trajectes més experimentals com podria ser el d’un somni. N’hi va haver un que al final no va entrar que era en forma de poema i que parlava de la salut mental. Parlava del trajecte mental d’estar desvetllat durant la nit. Al final, tota aquesta idea de connectar amb el present té un nexe molt clar amb la salut mental.