Noèlia Pauls
“Ni en el millor dels somnis ens imaginàvem guanyar així”
Després de penjar-se l’or als Jocs dels Petits Estats de Malta, la capitana de les grandalles i la resta de la selecció femenina viatja a Belgrad per afrontar des de demà l’Europeu de set. Un moment dolç, sens dubte, per al rugbi andorrà
Noèlia Pauls, Jugadora de rugbi
La medalla d’or ha de tenir millor gust amb el pas dels dies.
Tinc la sensació que encara no hem acabat de pair-ho, que no som conscients de tot el que ha passat i de totes les emocions. Encara tenim ressaca emocional i, a més, quan vam tornar a Andorra tothom ens va felicitar i d’aquesta manera dones més valor al que has aconseguit.
Va sortir un torneig rodó. Invictes i remuntada a la final.
Ni en el millor dels somnis ens hauríem imaginat fer-ho tan bé i guanyar així. Va sortir bé, però també hi va haver molta pressió a la final per haver de remuntar un 12 a 0 i per ser un partit tan igualat. Ara en volem més.
Sí, perquè això no para i ja tenen l’Europeu de Belgrad.
Demà tenim la primera fase del campionat i ens enfrontem a Malta i Luxemburg. Hi anem cansades, lògicament, perquè no és normal jugar dues grans competicions en una setmana i, a més, tot el que comporten els viatges. Espero que durant els partits no ho notem gaire, però el cansament ens pot passar factura, és clar.
Dues rivals, Malta i Luxemburg, que coneixen bé.
Sí, a totes dues seleccions les vam guanyar als Jocs dels Petits Estats i pot ser un punt a favor. Ara bé, a Malta, com que les vam guanyar a la final i remuntant, potser ens tenen encara més ganes. Ho haurem de gestionar molt bé.
El rugbi femení es troba en un moment dolç.
Sí, però és el que diem sempre. La pena de ser un esport femení fa que sempre estiguem obligades a demostrar-ho i ara ho hem fet. La gent ha vist que som aquí per quedar-nos i seguir fent història. És el camí que volem i el que seguirem fent juntes, no només nosaltres, sinó tots els esports femenins individuals i col·lectius. I que hagi tingut l’honor de ser banderera a la cloenda dels Jocs de Malta ja em fa sentir molt orgullosa de tot el que estem fent.
Se m’ha avançat a la propera qüestió. Banderera.
Un orgull increïble però no l’enganyaré, també molta pressió perquè volia fer-ho bé i representar bé Andorra davant de tanta gent. L’ajuda de Pol Moya també em va servir de molt, que ell té més experiència [riu]. No podia demanar més en aquests Jocs.
Medalla d’or i sent un grup molt jove.
I que portem molts anys jugant juntes. La majoria hem pujat des de júnior i hem jugat Europeus de menys de 18 anys. És molt important perquè la mitjana d’edat de la selecció és de 22 anys i de cara als Jocs dels Petits Estats d’Andorra estarem en plenitud física i tècnica.