“El públic es va obrint cada dia més a la música contemporània”

En el concert d’aquesta nit proposa un viatge al passat a través de la música contemporània.

Sí, perquè crec que és important mostrar com el llegat que hem rebut dels grans compositors del passat també es fa sentir en la creació actual.

Què podrem escoltar?

Interpretaré algunes peces que em van dedicar quan va néixer el meu fill, com Cradle Song, de Ronald Watson, o Awake to Life, de Guido Donati. També una peça molt interessant del britànic Giles Swayne, Riff-Raff. Es tracta d’una obra molt rítmica, amb colors i timbres impressionants, que amb el seu llenguatge minimalista aposta per un tractament molt original de l’instrument.

També figura al programa un destacat compositor espanyol dels nostres dies, Miguel Pérez.

Sí, d’ell tocaré les Danzucas, una obra que vaig estrenar ja fa uns anys a l’Auditori Nacional de Madrid, i que està fortament inspirada en el folklore i la tradició musical espanyoles. El compositor proposa una actualització del llenguatge musical del passat, amb elements moderns com ara la tècnica atonal.

Té més tendència a interpretar música contemporània que els clàssics?

M’agrada combinar tots dos mons. Gràcies a la meva estada a Alemanya em vaig especialitzar en Bach, i després he anat incorporant molta música barroca i romàntica al repertori. Els clàssics m’apassionen, però crec que també cal programar música actual, perquè moltes d’aquestes obres d’ara passaran a la història i seran un llegat per a futurs intèrprets.

Això no pot espantar el públic de gustos més tradicionals?

Bé, tot i que encara hi ha molta feina a fer, el públic es va obrint cada dia més. En bona part gràcies a la tasca divulgativa i pedagògica dels intèrprets.

I què en pensen els programadors?

Crec que cada cop són més valents i els agrada incloure propostes trencadores. Però també és cert que alguns festivals, per por que a l’audiència no li agradin determinades obres, pràcticament no programen música actual. I si no la programen, tampoc sabran mai si agrada o no, de manera que la situació s’acaba convertint en un peix que es mossega la cua.

Per a un organista, cada nou instrument és una aventura.

Sí, cada orgue és un món, perquè encara que hagi estat construït per un mateix fabricant, factors com el lloc, l’edifici, l’acústica... hi influeixen molt. Si li vols treure el màxim partit l’has de conèixer bé, i no sempre tens temps d’assajar. El festival Orgue&nd, per sort, m’ha facilitat molt la feina.