“El llibre crec que incentiva a veure's, a acceptar-se”

Com es gesta aquesta primera incursió literària?

Sempre he tingut un bloc de notes, quan m’inspirava escrivia algunes frases i durant la pandèmia vaig començar a escriure més, com a hobby, estàvem tancats a casa i calia trobar maneres d’ocupar-se. I com que m’agrada molt llegir, vaig dir per què no escric el meu propi llibre?

I ho va construir a partir d’aquell bloc.

Durant tres o quatre mesos vaig estar intentant trobar un fil de connexió, millorar els escrits i llavors vaig voler tenir l’opinió d’algú professional. I a una editorial de Madrid [Ediciones el Drago] li va agradar molt i em van proposar publicar-ho.

Quin és aquest fil de connexió?

Durant la pandèmia em vaig adonar que molts joves estaven enganxats a les xarxes socials i que aspiraven a ser com la gent que hi veia. I tenia ganes d’escriure un llibre que fos poesia en prosa, renovar el gènere i fer quelcom fresc que arribés a tocar el jovent perquè es conscienciés que l’ésser humà no pot ser perfecte i que les xarxes acostumen a filtrar defectes.

Vostè és d’una generació que ja ha crescut amb la pantalla, com ho gestiona això?

A nivell acadèmic ho necessito, però a nivell personal ho intento limitar.

El poemari és un intent que la gent es miri al mirall sense complexos?

Ser sincer amb un mateix és molt important perquè pots veure el que pots millorar, a què pots treure més partit. I el poemari crec que incentiva a veure’s a un mateix, a acceptar-se. Serà un procés amb moments crus, d’altres meravellosos, però fa part del cicle de la vida, de ser humà i no un robot, un filtre.

I com valora l’acollida? La poesia tampoc no és un gènere fàcil.

La gent jove cada cop llegeix menys, i a més a més poesia. Per això vaig voler canviar al gènere, hi ha una imatge de la poesia una mica retrògrada i tenia ganes de donar-li la volta, fer quelcom que a la gent li agradés, que fos fàcil de llegir i que enganxés. Llegir és llibertat i viatjar i, malauradament, s’està perdent. Però estic contenta perquè al principi el suport va ser de la família i els amics però ha estat un incentiu que, després, gent que no coneixia invertís en el llibre.

I deprés d’A ti hi ha segon projecte en marxa?

Estic treballant. Potser trigo una mica més que amb el primer perquè m’agradaria tocar temes potser una mica més crus, de com concebem, com afrontem la vida i la mort.

No tria temes fàcils.

No, són complexos [riu].