Carlota Flâneur
“La meva música és com caminar per sobre dels núvols”
Va irrompre amb força cap al 2020 amb un EP, Brains, que ja desvelava el seu univers i una proposta tendra i multicolor. El seu primer disc, Uncertainty, ja l’ha portat pels millors escenaris espanyols i avui, a les 20.00 h, al Jambo.
Carlota Flâneur, Cantant
Deu estar encara de ressaca emocional pel Primavera Sound.
Encara no ho he pogut assaborir del tot ni assimilar gairebé res, perquè vaig acabar molt cansada i em vaig posar de seguida a preparar el concert d’Andorra i altres coses. Però, clar, Barcelona i Madrid van ser dues experiències inoblidables.
El seu primer disc, Uncertainty, ja porta nou mesos al carrer.
Estic molt contenta de com està responent la gent. Mai hauria pensat que podia treure un disc, era el gran somni que sempre havia tingut, i només per això, per haver-ho aconseguit, ja em sembla fort.
I cantant en anglès.
Clar, per això estic molt agraïda perquè no és gens fàcil fer-se un lloc cantant en anglès i ser de Barcelona. A poc a poc m’he anat fent el meu camí i només puc estar feliç de tot el que ha vingut i el que vindrà. Cantar i poder tocar és el que més m’agrada a la vida.
Fa un pop meticulós, harmònic i molt personal.
Simplement escric cançons de les coses que em passen pel cap i que necessito, d’alguna forma, treure de dins. La meva música sona com caminar per sobre dels núvols, molt suau però intens alhora.
La proposta del Jambo casa molt amb vostè.
No coneixia aquest festival, de fet només he estat dos o tres cops a Andorra, i he tafanejat una mica per veure en què consistia i he quedat encantada! Ho trobo molt interessant i em ve molt de gust sempre poder tocar al carrer perquè s’acosta gent a veure’t que, potser, d’una altra forma no ho faria.
Com si fos una troballa.
És una forma molt maca d’acostar-te al públic. De fet, m’agradaria convidar la gent que es deixi sorprendre. De vegades, en els concerts, es viu una experiència molt interessant encara que no se sàpiga què es va a veure.
Fa la sensació que es troba en el punt més conscient de la seva carrera.
Ho sento així. Crec que ara veig la feina real que hi ha en un projecte musical quan es professionalitza i tinc clar que vull formar part d’aquest món. Ara bé, prenc consciència de tot el que hi ha darrere, feina de gestió, a nivell d’equip i de banda, i, a la vegada, de la il·lusió per dedicar-hi la meva vida.
I de saber com afrontar un segon disc.
En definitiva, estic en un punt de saber com el vull encarar, de gestionar les meves prioritats que crec que necessito com a artista. Conceptes que entenc que són vitals perquè tot això se sostingui i funcioni, més enllà de l’èxit que pugui tenir.