“Abans ens deien bruixes. Avui, feminazis”

Com definiria amb poques paraules l’espectacle ‘Fe(minus)’, que avui a la nit representarà a la plaça de l’Església de la Massana amb Cristina Pericas i Txell Díaz?

És una obra de microteatre basada en tres processos judicials reals contra tres dones andorranes acusades de bruixeria. El text té un aire de farsa i de denúncia.

On va descobrir aquestes històries?

Estan extretes de sentències que es poden trobar a l’arxiu Terra de Bruixes, que recull documentació sobre les dones acusades de bruixeria a Andorra.

Per què va voler escriure aquesta obra?

Per donar veu a les dones condemnades i processades per bruixeria. Abans d’escriure el text mai no havia investigat sobre el tema.

Com solien acabar els processos judicials? Hi va haver gaires execucions?

La majoria de les bruixes executades es penjaven en un lloc públic per donar exemple. Se’n van cremar, però en casos puntuals. Era un mètode que se solia reservar per a les acusades que abjuraven de la fe cristiana. Es creia que el foc purificava. A l’obra, de fet, recollim un fragment d’un text en llatí sobre la purificació.

Quin perfil tenien les dones acusades de bruixeria?

Les dones amb coneixements sobre herbes remeieres i les llevadores són perfils que es repeteixen. En realitat, qualsevol dona que s’apartés, per poc que fos, del rol que li havia dictat la comunitat era susceptible de ser acusada de bruixeria.

Com eren les acusacions?

Ridícules. Les acusaven d’emmetzinar els camps per fer malbé les collites, d’enganyar els homes amb pocions màgiques per enllitar-s’hi contra la seva voluntat...

La societat ha canviat gaire des d’aleshores?

Les acusacions contra les dones que han gosat no seguir el camí prefixat per la societat han estat una constant al llarg de la història. Abans ens deien bruixes. Avui, feminazis. No hem avançat tant com voldríem creure.

Finalment, i per acabar aquesta entrevista, permeti’m que li pregunti en quins projectes treballa actualment?

Al setembre participaré en dos rodatges a Andorra. Del primer no te’n puc dir res per qüestions de confidencialitat. El segon és la pel·lícula Dama Blanca, dirigida per David Haro Torné i Gerard Navalón. I la setmana que ve, dimecres a les deu de la nit, em podreu veure als jardins de Casa de la Vall, en l’espectacle L’ONCA també bufa: viatges el Torb.