“El Pirineu ho té magre pel canvi climàtic'”

Deia sobre l’estiu passat en una entrevista que potser en uns anys el recordem com un període fresc.

El comentari el vaig fer perquè en els models que projecten com es comportaran els estius es veia com les temperatures estivals s’incrementaven de tal manera que cap al 2030 les condicions que eren anormalment càlides en estius molt calorosos com els de 2003 o 2010 serien condicions normals.

El que era una excepció esdevé la regla.

Hem d’esperar que no tinguem tots els estius una estació tan llarga de calor com la que vam tenir l’any passat, però tot i que enguany o l’any que ve no tinguem un estiu tan llarg i tan calorós sí que tindrem temperatures una mica més de mig grau per sobre de l’habitual.

El discurs negacionista usa això, detalls com que enguany les temperatures no són tan altes.

Confonen variabilitat climàtica amb canvi climàtic. El canvi climàtic no anul·la aquesta variabilitat, s’afegeix. És d’esperar que aquest estiu o un altre no sigui tan càlid com l’any passat però sí que ho serà molt més que els de fa 30 o 40 anys.

Hi ha coses a fer per mirar de frenar aquestes projeccions?

I tant, però probablement no són tan a nivell personal. Tan sols reduccions dràstiques, ràpides i continuades en l’emissió de carburants fòssils ens salvarien d’un futur pitjor. En un escenari en què tothom s’ha posat les piles, governs, corporacions, el clima ja està pertorbat i les temperatures serien més altes però els extrems meteorològics, climàtics, hidrològics, no serien tan desastrosos. Però aquest escenari ja és irreal.

I les cimeres del clima?

Urgeixen, recomanen però no poden obligar els governs, són els governs i sobretot les grans corporacions les que han de respondre, i si no ho fan com de moment sembla ser, anem a l’escenari pitjor.

Què li provoca aquesta inacció?

El que em produeix és desil·lusió, veure que els responsables de l’increment de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle no s’ho estan prenent seriosament, tot i que sí que estan fent servir un rentat verd.

Les estacions d’esquí s’han de reconvertir tant sí com no?

El Pirineu ho té magre. Han anat desapareixent els glacials, les taxes d’increment tèrmic s’apropen a gairebé mig grau per cada deu anys amb la qual cosa afectarà la producció de neu artificial, la pluja hivernal disminueix... Cal pensar en escenaris que no hi hagi neu suficient per poder fer funcionar les pistes per sota de determinada altitud. La reconversió, el canvi de model de negoci, seria un dels temes a aconsellar.