“Hem d'apropar la música clàssica al carrer”

Fa quant que toca la flauta?

Des que tenia deu anys. Ara en tinc 29, així que m’he passat gairebé tota la vida tocant la flauta travessera.

Per què va triar aquest instrument i no un altre?

De fet, sí que en vaig escollir un altre. Vaig endinsar-me en el món de la música com quasi tots els valencians i valencianes: arran dels concerts que fan les bandes del poble. Un dia vaig anar amb la família a un d’aquests espectacles i recordo que em vaig quedar hipnotitzada sentint un instrument que encara que era molt petit sonava per damunt de tots. Era el piccolo o flautí.

Quin va ser el problema? No feien classes de flautí?

No. La qüestió és que quan vaig anar a l’escola de música em van dir que primer havia d’aprendre a tocar la flauta, i quan tingués aquesta base estaria preparada per tocar el flautí. I així ho vaig fer.

Quins estudis ha cursat?

He fet un grau superior de flauta travessera a Salamanca, a més de la carrera d’història i ciències de la música. Després vaig cursar un màster i un post­grau a Barcelona, i ara mateix estic estudiant un altre màster a Brussel·les. Ara sí, de piccolo. Els estudis els compagino amb la feina de professora de música al Principat.

Després de tants anys al panorama de la música clàssica, considera que ha passat de moda?

És complicat. La música clàssica com a tal no ha quedat antiquada. El que ha quedat antiquat és el format de concert i la forma de transmetre aquesta música, i els que formem part d’aquest món hem de treballar per revertir-ho.

Com?

Trencant amb el classicisme i deixant de banda aquest format de concert que dura innombrables hores, on has de romandre tot l’espectacle assegut i sense gairebé tossir... S’ha de canviar per concerts més dinàmics, fusionats amb altres estils... En definitiva, hem d’apropar la música clàssica al carrer.

Què pot avançar del concert?

L’espectacle porta per títol L’ONCA també bufa: viatges el Torb, perquè a través de la música i la interpretació farem que l’espectador viatgi pels diferents estils de música que hi ha arreu del món. Itàlia, Hongria, el Perú, l’Argentina, Nova Zelanda… Serà un concert fresc i dinàmic en què participarem el quintet de vent de l’ONCA, amb Unai Gutiérrez tocant el clarinet, David Urrutia la trompeta, Genís Gaya el fagot, Efrem Roca el saxòfon tenor i jo la flauta. També hi jugaran un paper molt important la dramatúrgia i la direcció escènica de Joan Hernández, l’actriu andorrana Núria Montes i el director artístic de la Fundació ONCA, Albert Gumí.