“Soc molt activa; estava en condicions de fer un viatge així”

Com va decidir embarcar-se en aquest viatge?

La idea era combinar les meves dues grans passions: els viatges i els esports de muntanya. I, a més, volia que la iniciativa fos el màxim de sostenible. Aprofitant que disposava de temps, em vaig llançar a l’aventura.

Quan va trigar a fer els 6.815 quilòmetres de recorregut?

En total van ser una mica més de tres mesos. El primer mes el vaig fer en companyia de Rémy Heliot, i durant aquell temps vam aprofitar per visitar alguns parcs naturals dels Alps i entrevistar-nos amb activistes mediambientals dins el projecte #alpinehummingride.

La ruta començar a Niça i va finalitzar al Cap Nord. Per algun motiu en concret?

Tots dos llocs tenen una forta càrrega simbòlica. A Niça és on neixen els Alps i el Cap Nord és el punt més septentrional d’Europa.

Tècnicament, estem parlant d’una ruta exigent?

En general, no era un recorregut especialment difícil. La part dels Alps, òbviament, sí que té molt més desnivell i és molt més dura físicament, però, sincerament, les etapes posteriors no van ser gaire complicades.

Quants quilòmetres podia cobrir en una jornada?

De mitjana feia entre 60 i 70 quilòmetres al dia. En zones més planes podia arribar fins als 90 quilòmetres.

I el temps, com es va portar?

Força bé. Va ser bona idea començar al juny perquè no feia gaire calor. Al juliol sí que en va fer, però s’estava bé. I l’última part, quan vaig travessar Noruega de sud a nord, va ser la més dura, amb molta pluja.

Abans de marxar, es va haver de preparar molt físicament?

No gaire, perquè sempre he estat molt activa. Estava en condicions físiques de fer un viatge així.

Com va resoldre la qüestió de l’equipatge?

Portant el mínim imprescindible, sobretot pel que fa a roba. Vaig intentar anar el més lleugera possible d’equipatge, tot i que havia de portar força material de càmping. En total duia dues alforges a les rodes posteriors i una altra al manillar.

Dormia sempre en tenda de campanya?

Vaig combinar la tenda i el bivac. També estic en una xarxa de ciclistes, Warmshoers, que et permet contactar amb ells perquè t’acullin.

Alguna anècdota, per acabar?

Quan ja era a Noruega, vaig aprofitar un dia que tenia previst descansar per fer una cursa de muntanya. L’etapa de l’endemà no es preveia gaire difícil, però em vaig equivocar. Era un camí gairebé impracticable que vaig haver de fer a peu amb la bici al costat. Per sort, uns nois que passaven en cotxe em van poder recollir.