Alexandre Bonanit
“Cada territori té les pròpies creences sobre els astres”
És un dels impulsors de l’Associació Bocafoscant, dedicada a la divulgació natural, cultural i científica. Aquesta nit participa al Festival d’astronomia Andorra Comapedrosa, amb dues propostes ben diferenciades.
Alexandre Bonanit, Divulgador astronòmic
Avui presenta un ‘programa doble’ al pàrquing del Surf d’Arinsal.
Sí, a les set oferiré l’espectacle Mil cent i un estels, al costat de la cantant Laia Pedrol, i a tres quarts d’onze de la nit amenitzaré l’apagada de llums d’Arinsal amb una sessió de DJ.
Comencem per la primera proposta. En què consisteix?
És un espectacle de cançons i divulgació astronòmica concebut des de l’òptica de la cultura i el saber popular d’arreu dels Països Catalans. Fusionem astronomia i música tradicional.
Com va sorgir el projecte?
Aquests darrers anys m’he dedicat a investigar com interpretaven el cel pagesos, pastors, pescadors... Arran d’aquesta tasca, vaig decidir fer alguna cosa amb la Laia, i així és com van néixer tant l’espectacle com un llibre-disc que vam editar el 2018 amb l’Editorial Andorra, i del qual avui també farem una petita presentació.
Quin vincle hi ha entre l’astronomia i aquests oficis tradicionals?
Per a la gent que practicava aquests oficis ancestrals lligats als cicles de la Terra, els estels i constel·lacions tenien una importància decisiva, ja que sempre apareixien en el mateix moment de l’any.
Per tant, servien de guia?
Exacte. Es relacionava la disposició de les estrelles al cel amb les tasques que ells havien de fer en aquella època concreta.
En què es diferencia l’astronomia popular de l’‘oficial’?
Podem dir que l’oficial és hereva directa de la tradició grega, amb les típiques constel·lacions que es fan servir, per exemple, en la divulgació astronòmica. Després, cada país i cada territori té les seves pròpies interpretacions i creences sobre els astres, amb constel·lacions vinculades a eines del camp o instruments de navegació.
Com a DJ, quina selecció musical ha preparat per avui?
L’eix que vertebrarà bona part de la sessió, en què només punxaré discos de vinil, serà l’univers i l’espai. Hi haurà des de Pink Floyd amb The Dark Side of the Moon, fins a música psicodèlica, com Space Oddity, de David Bowie. Crec que és una tria molt eclèctica, però sempre vinculada a aquest món.
A l’època actual, la llum dels estels ens és cada cop més aliena?
És evident que la contaminació lumínica és un problema, especialment en nuclis molt massificats. Però també hi ha un bri d’esperança.
En quin sentit?
Per una banda, el turisme astronòmic està creixent molt. Per l’altra, cada vegada més governs promouen legislacions per reduir aquest excés de llum.