Jèssica Cruz

“En el ciclisme la fortalesa mental és primordial”

Va proclamar-se vencedora de l’Andorra Epic Pyrénées en categoria mixta fent parella amb Xavi Jové després de guanyar les quatre etapes de la cursa a la que era la seva primera participació a la prova de bicicleta de muntanya.

Jèssica Cruz, CiclistaM. B.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Guanyadors de l’Andorra Epic Pyrénées en categoria mixta amb Xavi Jové. S’ho esperava?

La veritat és que no, el primer dia érem unes 30 parelles mixtes i la cosa era donar-ho tot i veure què passava. Vam quedar primers i hem pogut mantenir el lideratge cada dia després de donar-ho tot dia a dia.

Han dominat la cursa de principi a fi guanyant totes les etapes.

Sí, i estem molt contents. La veritat és que ha estat molt dur perquè hi havia molt de nivell. I més enllà de guanyar, hem acabat 27ens a la general, així que hem fet una gran cursa i estem supercontents.

Més enllà del físic, en una cursa com aquesta tan dura també és clau l’aspecte psicològic?

Evidentment, en el ciclisme en general la fortalesa mental és primordial. A part, és clar, de tots els entrenaments que hi ha al darrere. Però sí, a més en un territori com aquest, que és un parc d'atraccions amb molt desnivell cap amunt. El recorregut és molt molt dur, però molt divertit, també.

I com ha estat això de competir per equips?

La veritat és que ha estat una passada. El Xavi i jo no havíem competit mai junts i ha anat genial. O sigui, en tot moment molt molt bé, un 10, i ens hem entès de manera perfecta durant tota la cursa.

Era el primer cop que feia l’Andorra Epic Pyrénées?

Sí, en el meu cas era la primera vegada.

Doncs déu-n'hi-do, perquè s’ha estrenat amb la cursa més dura de totes les edicions que s’han fet...

Ha sigut molt dur, molt dur, però al final la recompensa s’ho mereix. I al cap i a la fi, ara, quan acabes, tens ganes de més i de fer-ne una altra.

Han estat quatre dies molt intensos, però amb quin moment es queda?

Possiblement amb el final, però totes les etapes han estat molt bones. Evidentment, guanyar cada etapa ha estat una passada, i la general també és increïble. A més, som a casa, ha vingut la família o els amics a veure’ns, i això ho ha fet encara més maco i especial.

I el moment més dur?

Sobretot, les pujades llargues amb el desnivell que hi havia. Al final, totes han estat molt dures, i jo crec que és el que fa més complicada i difícil aquesta cursa.

Repetirà l’any vinent?

I tant, si puc. Si no passa res, segur que ens tindreu aquí una altra vegada, i intentarem tornar a guanyar i procurarem que el trofeu es quedi a casa, que n’estem molt feliços.

tracking