“Emocionalment, actuar acompanyat és més fàcil”

Va quedar finalista del 10è Sax Fest amb només 17 anys. Com es va sentir?

Seré sincer. Quan m’estava preparant per a la competició estava decidit a arribar a la final. Aquesta és la idea que tenia al cap cada cop que practicava i actuava, i ho vaig aconseguir.

És crític amb vostè mateix?

Sí. Sempre intento donar el millor de mi. En aquest cas, l’any anterior havia quedat en la quarta posició, així que no podia baixar el nivell.

Quan va començar a tocar el saxofon?

Vaig començar fa deu anys, és a dir, quan en tenia set. És una història graciosa, perquè jo des d’un primer moment volia tocar el saxofon, però vaig haver d’estar dos anys tocant la flauta fins que em van créixer les dents davanteres.

Actualment estudia alguna cosa relacionada amb la música?

Sí. Tot just he començat una carrera de música. També he donat durant molts anys classes de veu. El meu professor va dir als meus pares que estaven obligats a enviar-me a una escola de música i, que en cas contrari, cometran un delicte.

Gràcies a tot això ara té la possibilitat de fer un concert.

Sí i n’estic molt agraït de l’oportunitat. A més, estaré acompanyat per una formació de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), que sempre és un plaer.

Què prefereix, actuar sol o acompanyat?

Emocionalment, actuar acompanyat és més fàcil. Quan estàs sol no tens aquest suport. A més, conec l’ONCA des de fa molt de temps i he actuat amb ells tres vegades, així que estic emocionat per retrobar-nos.

Quina durada té el concert?

El concert durarà al voltant de 45 minuts. El repertori serà molt versàtil: anirà des del barroc fins a la música d’Ástor Piazzolla.

Hi ha algun altre instrument que cridi la seva atenció?

Sempre m’ha agradat molt el so del clarinet i a l’escola de música també tocava el piano. Ara bé, soc una persona tan perfeccionista que m’agrada dedicar tot el meu temps a seguir formant-me com a saxofonista.

Té algun referent en l’àmbit de la música?

El meu major referent és el meu professor, Nikita Zimin. Aspiro a ser tan professional com ho és ell.

Com es veu d’aquí a 10 anys?

Després de graduar-me, tinc previst anar a estudiar a França per continuar formant-me com a saxofonista. Més en el futur, també vull obrir la meva pròpia classe i formar els meus alumnes perquè es converteixin en els millors dins el seu camp.