“He rebut el suport de tothom i això ho fa més lleu”

Ja fa més d’un mes d’aquella acció fortuïta a Palamós.

I és inevitable, sobretot al principi, no deixar de donar-hi voltes. A més, recordo que m’ho vaig fer tota sola i, per tant, no hi havia la possibilitat de poder haver fet res de diferent. Crec que hi va influir una mica el fet que fos gespa natural, amb desnivells, i al posar el peu ja vaig notar la luxació del genoll.

Com porta el procés?

Al principi ho vaig passar fatal. Era el segon cop que em trencava el genoll, ja que quan en tenia 17 em va passar el mateix, però a la dreta. Ja sabia el que m’esperava i, malauradament, no em venia de nou. A més, tinc pànic al quiròfan.

La lesió es va produir el 13 de juny, però no l’han operat fins fa dues setmanes.

Sí, perquè m’he estat fent tota una sèrie de proves per tal de definir-ne l’abast exacte i, al final, és trencament dels lligaments creuats i del menisc. L’endemà, quan em vaig despertar, em feia molt de mal i he estat molt baixa anímicament.

Fins que ha pogut iniciar la rehabilitació.

Fa dos dies que m’han tret l’embenat, he començat les sessions de fisioteràpia i ara em trobo molt bé i superanimada. Quan em vaig trencar el genoll dret, em va costar molt estirar i doblegar i ara, amb l’esquerre, al cap de dos dies ja ho puc fer. Això em fa sentir als núvols i estic molt contenta, tot i que tinc present que queda moltíssima recuperació i molta calma i paciència.

Perdre’s la Nations League li farà perdre la son.

És el que porto pitjor. A més, el primer cop que vaig patir la mateixa lesió em vaig perdre el Premundial i ara em ve això i em perdo tota la Nations, dues competicions que es feien per primer cop en categoria femenina. Aquesta impotència és la part més negativa.

I de part positiva, entenc que no n’hi ha.

Potser sí. Una lesió així serveix per adonar-te que ets molt més important del que t’imaginaves per a molta gent. He rebut suport de l’staff, de companyes, companys i de tothom i això fa que tot sigui una mica més lleu.

Com passes el temps?

Com bonament puc, sobretot a casa perquè no tinc altre remei. Ara ja puc sortir per anar al físio, però espero poder estar millor i que em treguin les grapes per poder fer una vida una mica més normal.

Es porta millor amb un tràngol semblant a l’esquena.

Una mica sí, perquè mentalment et prepares per saber què et ve i com ho pots afrontar, quan puc sortir o caminar una mica.