Carles de Bofarull
“Estic tan il·lusionat que ni noto les hores que inverteixo”
És força complicat trobar algú d’Andorra, i dels voltants, que no conegui el Bufa. Eternament lligat al món del bàsquet, ara s’encarrega i té cura que els nous jugadors de l’FC Andorra estiguin ben atesos.
Carles de Bofarull, Oficina del jugador FCA
Què fa un mite del bàsquet treballant al club de futbol?
[Riu] No n’hi ha per tant! És cert que sempre he estat lligat al bàsquet, que soc entrenador nacional, però he estat sempre molt futbolero, eh? Em vaig desvincular del MoraBanc Andorra el 2015, quan vaig acabar aquella temporada entrenant el sènior B de Lliga EBA, i fins avui.
Com li arriba la proposta de l’FC Andorra?
Em van oferir portar l’oficina d’atenció al jugador, una tasca que fins ara feia David Férriz. Tot i que a una intensitat inferior, aquesta era una feina que ja havia fet durant 22 anys al campus Nike, amb els jugadors de futbol i bàsquet que ens visitaven aquells estius.
La mostra del creixement del club tricolor.
És totalment normal i tenint l’equip ja a Segona Divisió, el rol d’atendre els jugadors i cuidar-los és molt important. Això cada cop va a més i era una necessitat perquè David [Férriz] es pogués focalitzar en altres aspectes.
Una feina que consisteix a ser l’ombra dels jugadors nous.
I, de vegades, el pare! Consisteix, bàsicament, a donar tot el servei possible al jugador perquè només estigui centrat en el futbol i s’oblidi d’altres gestions personals. Hi soc per atendre qualsevol necessitat que el jugador pugui tenir en l’àmbit administratiu, logístic o d’habitatge, per exemple.
Aquest juliol, amb l’arribada de sis jugadors, ha estat entretingut.
Ha estat el mes que m’ha passat més de pressa de la meva vida. Tot ha estat molt intens i hi ha hagut molts canvis respecte la temporada passada. Ho porto de la millor manera possible i estic molt content de com està anant tot i de com hem treballat al juliol. I la feina que encara queda per fer!
El noto il·lusionat.
Evidentment! Tinc tanta il·lusió i ganes de fer-ho bé que ni m’adono de la quantitat d’hores que hi puc invertir durant el dia.
Què li sembla l’equip que s’està fent?
Molt bo, sincerament. A més, com que estic en contacte directe amb els jugadors, m’il·lusiono encara més. Estic convençut que serà un any molt bo. La temporada que es va fer l’any passat era impensable, el fet de quedar-nos a només un lloc de disputar el play-off d’ascens a Primera Divisió. Espectacular.
Ara, a cordar-se el cinturó.
No és cap tòpic, però la Segona Divisió és molt fotuda, forta i dura. Hi ha equips històrics, que van perdre la categoria, com el Màlaga, o d’altres que van baixar de Primera i que els està costant moltíssim tornar.