Poble d'artistes i colors

Considerat un dels racons més bonics de la regió d’Occitània, al sud-oest de França, Carla-Bayle és un petit poble pintoresc, molt original, envoltat de muralles, que desprèn color a cada pas considerat per molts com el poble de l’art. Una denominació justa i de la qual un s’adona només entrar-hi, quan queda a la vista La galerie d’Été, la galeria d’estiu que acull les creacions dels artistes Mélissa Tresse i Tristan Rà, i que es pot visitar en horaris programats.

El poble, a banda d’aquesta, té més galeries d’art, que es poden anar descobrint durant l’any i, sobretot, els mesos de juliol i agost al festival d’arts plàstiques Rue des Arts, quan Carla-Bayle multiplica per deu la presència de visitants. No va ser el nostre cas. Aterrar a Carla-Bayle a l’abril va suposar una barreja màgica entre el misteri i els records inesborrables. Caminar en solitari, sense una sola ànima pels carrers del poblet, donava a tot plegat un punt fantasmagòric, però deliciós. I tot té el seu encant. Buit o ple, al poble l’art és omnipresent amb pintures, colors, frescos, mosaics i escultures, en un recull de talent, de dinamisme cultural i artístic que s’encomana. A més, el fet de considerar-se una espècie de destí amagat, amb història i un fort esperit cultural, el fa encara més captivador. Curiosament, Carla-Bayle té les arrels el segle XIV, quan va ser fundat per una munió de protestants que van fugir de la persecució religiosa. El poble es va batejar en honor a Pierre Bayle, un famós filòsof i escriptor nascut al poble (ara hi ha un museu), i ja en segles anteriors Carla-Bayle va esdevenir un centre cultural i filosòfic destacat, acollint nombrosos pensadors i escriptors que van contribuir al seu llegat intel·lectual. Un altre dels punts que ens va cridar l’atenció, a banda de gaudir d’un poble buit i en absolut silenci –era mitjan abril–, va ser passejar pels carrers empedrats, amb façanes de cases de l’època medieval, com si es pogués fer un viatge en el temps. El poble ha preservat meticulosament la seva arquitectura tradicional, amb cases de pedra, arcades i cantonades pintoresques que ofereixen una visió autèntica de la vida d’abans. Per recordar sempre, passada la plaça de Carla-Bayle (foto gran), vam trobar el racó de la literatura, un banc de fusta –amb un relleu de Pierre Bayle– i secundat per dos prestatges plens de llibres d’intercanvi, a l’abast del visitant.

NO T'HO PERDIS

Llac de Carla-Bayle Als peus del bastiment de Carla-Bayle es troba el conegut llac d’11 hectàrees, visita obligada per als que passen per la zona. Hi ha un restaurant i opcions de fer activitats i senderisme.