L'ogre dels Alps

Hi ha muntanyes que són monstres. Matèria de malsons. Déus arcaics devoradors d’homes. L’Eiger –molt del dialecte alamànic parlat a les terres altes de Berna que significa ‘ogre’– no és traïdor, no enganya. La tradició popular és sàvia i sol trobar el nom precís per a cada cosa.

La vista més corprenedora de l’Eiger és la de la cara nord: un mur de roca glaçada pràcticament tot l’any amb un desnivell de 1.800 metres entre la base de la muntanya i el cim, situat a 3.967 metres sobre el nivell del mar.

La paret nord o Nordwand de l’Eiger ha captivat els amants de la muntanya des que els pioners romàntics de l’alpinisme van començar a conquerir cims a mitjan segle XIX. L’11 d’agost del 1858 el comerciant i excursionista aficionat irlandès Charles Barrington, acompanyat dels guies suïssos Christian Almer i Peter Bohren, van coronar l’Eiger per la cresta oest.

Haurien de passar 80 anys des d’aleshores, però, perquè l’expedició austriacoalemanya formada per Anderl Heckmair, Ludwig Vörg, Heinrich Harrer i Fritz Kasparek resolgués per primera vegada el que en l’argot alpinista de l’època es va conèixer com “l’últim problema dels Alps”: la cara nord de l’Eiger. Durant l’ascens, de tres dies de durada, els excursionistes van haver d’enfrontar-se a allaus i tempestes. L’aventura va culminar el 24 de juliol a la tarda. La notícia va escampar-se com la pólvora, tots els mitjans de comunicació de l’època se’n van fer ressò. Els líders nazis, astuts i oportunistes, van convidar els herois a una audiència amb Adolf Hitler, líder del partit Nacionalsocialista i führer del Tercer Reich.

L’Eiger no és clement amb tots els qui gosen desafiar la Mordwand, la paret assassina. Més de 60 alpinistes hi han mort des del 1935, quan els joves bavaresos Karl Mehringer i Max Sedlmeyer hi van perdre la vida en el primer intent de coronar el cim per la cara nord. L’Eiger sempre ha fet honor al seu nom.

La paret més impressionant dels Alps continua inspirant proeses sobrehumanes. El 16 de novembre del 2015 Ueli Steck (1976-2017) va trencar el rècord d’ascens ràpid a l’Eiger per la cara nord. Sols equipat amb grampons i un parell de piolets, Steck va fer el cim en solitari en dues hores, 22 minuts i 50 segons. La màquina suïssa va morir en un ascens al Nuptse, a l’Himàlaia nepalès. Tenia 40 anys.

NO T'HO PERDIS

Jungfraujoch A Suïssa és possible pujar a 3.454 metres sobre el nivell del mar sense sortir del tren. Part de la via està excavada a la cara nord de l’Eiger, on hi ha uns finestrals oberts a l’abisme.