Doñana
Dunes i remordiments
Excursió en 4x4. Única manera d’endinsar-se en un espai natural amb platja, dunes, maresmes, bosc i milers d’animals. Doñana. La finca on un noble andalús va construir un palau de descans a la dona, Doña Ana, que ha donat nom segles després a un parc nacional que s’estén per més de 54.000 hectàrees de Huelva i Sevilla.
Ruta des de Matalascañas, des del mar cap a l’interior, en un totterreny que salta i trepa desafiant pendents de sorra, divertint als petits. Troballa de fauna. Uns mosquits de la categoria del paratge, immisericordes amb l’incaut que no s’hagi empastifat amb repel·lent d’insectes com recomana l’empresa autoritzada per al trajecte. Per descobrir el cicle de les dunes: sorra de la platja empesa pel vent constant va terra endins fins que la frena alguna planta. Com més resistència vegetal trobi, més creix la muntanya de sorra. Els ginebres eren els reis, i encara en queden, fins que es van plantar pins pinyoners. Arbres i arbusts sobreviuen a l’envestida i emergeixen refugis de vegetació anomenats “corrales”, entre duna i duna, on es veuen alguns cérvols. La batalla continua i les dunes mòbils guanyen la partida i avancen sobre plantes que sucumbiran per donar pas al següent corral.
Primera parada. Per enfilar-se descalços sobre dunes gegants i veure quilòmetres d’un paisatge irrepetible. El següent és un immens pla, sec, argilós i polsegós a finals d’agost. És la maresma, la llacuna “plena a l’hivern i buida a l’estiu”, afirma el guia. Un mar d’aigua en declivi per a milions d’aus d’Europa a l’Àfrica. I entre duna i maresma està la vera, ecotò de transició sempre amb aigua i animals. Avui, cérvols, porcs senglars, daines, cavalls i vaques.
El recorregut segueix pel costat del palau de Las Marismillas, residència dels presidents espanyols quan els hi ve de gust. Entre paisatges contradictoris i boscos sortida davant Sanlúcar de Barrameda, on desemboca el Guadalquivir, per tornar pels 35 quilòmetres de platja verge, el quart ecosistema, on hi ha algun pescador, una tortuga marina, un vaixell naufragat i tres torres emmerletades que vigilen la costa.
Mesos després ensopegues a la realitat que la sequera aguditza. Dutxes, piscina o serveis de l’hotel espremen la reserva que hauria d’inundar Doñana, i els milers de turistes esgoten l’aqüífer que li dona vida. Una bonica estada que ha danyat una mica més un tresor natural.
NO T'HO PERDIS
Poblat La Planxa És un espai on hi havia un assentament humà al parc. Les chozas entre pins recreen la vida dels habitants, i el sender resseguint el Guadalquivir és un gran observatori de flora i fauna.