Un mirador impagable

Passen uns minuts de les tres de la matinada quan arribem al parc nacional que acull el volcà Bromo, una de les atraccions naturals icòniques de l’illa indonèsia de Java. Per què aquella hora? Perquè és imprescindible arribar als miradors que donen les vistes més privilegiades del volcà abans que no surti el sol, per ser partícip de l’espectacle que suposa veure com neix el dia des d’una balconada tan excepcional. Aquesta seria la informació recopilada abans d’arrencar el viatge i que es constata un cop es viu l’experiència. És ple mes d’agost –un apunt, cal anar abrigat– i compartim les ganes de fer l’excursió al Bromo amb centenars de viatgers més. I el lloc és víctima d’una massificació un pèl salvatge perquè múltiples totter­renys pugen els visitants fins allà on arrenca el camí cap als miradors, estalviant la part més costeruda. Hi ha l’opció de mirar de fer-ho per lliure, però, i en diferents blogs de viatgers en donen alternatives. Però malgrat la munió de gent l’experiència embadaleix i la sensació és la d’estar davant d’un escenari de postal. La següent parada de l’excursió, la caminada fins al cràter, ens endinsa en l’escenari.

D’estar a distància del cim passes a caminar pel terreny àrid de sorra i cendres que envolta la muntanya. L’activitat continua, ara als jeeps o les motos que s’han de quedar a distància els substitueixen cavalls per a qui vulgui ser transportat. No cal. És una ruta accessible que només requereix de protegir-se una mica la cara per evitar els efectes indesitjats de la pols. La pujada fins al cràter la faciliten unes escales que arriben fins a dalt. I un cop s’han pujat el visitant pot caminar pel marge del gran forat que és el cràter d’un volcà encara actiu i que farà aproximadament dues dècades va tenir una erupció de conseqüències tràgiques amb la mort de dues persones. Es pot caminar vorejant el cràter fins allà on ens mani la prudència i el nostre vertigen.

La ruta viatgera tradicional porta l’endemà al volcà Iljen, però una opció és esgotar al màxim la jornada –sí, la que s’ha començat a les tres de la matinada– i rumb a l’allotjament que ens deixarà més a prop del següent volcà fer una aturada a les cascades Madakaripura. Del paisatge volcànic a un de bosc tropical. I tot en un mateix dia, malgrat que s’hagi estirat com un xiclet. Les grandeses del destí.

NO T'HO PERDIS

Les ofrenes El Bromo és un lloc sagrat per a la tribu tengger, de tradició hinduista. I cada any, al juny, el seu cràter és l’indret on es llencen múltiples ofrenes als deus, també animals vius.