El santuari enterrat

A final de la dècada dels vuitanta del segle passat va començar a veure la llum una construcció misteriosa. Encara ara es desconeix què s’hi feia i per què es va abandonar. Del que no hi ha dubte és que Cancho Roano és una joia arqueològica. Un complex que s’estima que es va començar a construir el segle VIII abans de Crist pels tartessis, una de les civilitzacions més enigmàtiques que habitaven la península Ibèrica abans de l’arribada dels romans. Sobre l’edifici original s’hi han trobat dos ampliacions dels turdetans, un altre poble que ocupava en la protohistòria part del territori actual d’Andalusia i Extremadura. I el que van destapar les excavacions està catalogat com el millor conjunt tardessicoturdetà que s’ha identificat a la península.

Un túmul al mig d’una devesa amagava el monument preservat per la destrucció que els mateixos pobladors van provocar. Els arqueòlegs van descobrir que la construcció es va tapiar amb tot el que hi havia a l’interior, es va desmuntar part de l’estructura de la planta superior per ajudar-la a cedir i sepultar l’edifici, i es va incendiar. Aquells materials, la terra amb la qual la van cobrir i centenars d’anys d’acció de la natura han fet imperceptible durant segles el jaciment fins que les troballes fent tasques agrícoles i l’interès dels científics l’han rescatat de l’oblit. La cendra acumulada ha estat el millor conservant i ha servit per recuperar el conjunt de caràcter sagrat orientat al sol. El visitant pot recórrer el santuari en alçada per unes passarel·les col·locades per veure sense fer mal i entendre’l amb els panells explicatius o després de passar pel centre d’interpretació. Descobrirà un espai quadrangular vermellós de dues plantes, un recinte perimetral de 24 sales, i envoltat d’un fossat que omplia el rierol que encara hi ha per protegir el conjunt amb un únic i petit punt d’accés. Sobre fonaments de pedra hi ha bona part de les parets de tova recoberta amb argila i una sala especial de pissarra que se suposa que habitava el personatge principal. Àmfores plenes d’aliments, telers, estris de cuina, joies, escultures de bronze, marfil, objectes d’abillament, de culte, d’ofrenes i restes d’animals han servit per conèixer millor aquestes civilitzacions i identificar un santuari que es vincula a rituals de la fertilitat o les collites. La incògnita pendent de revelar és per què Cancho Roano es va abandonar i enterrar el segle V aC.

NO T'HO PERDIS

L’altar circular Rematat per un triangle amb un bol per vessar algun líquid dels rituals sagrats. Es conserva l’original a la sala gran del santuari, que sempre va ser centre del culte als tres edificis superposats.