“Andorra va ser un pas d'evasió important”

Andorra durant la Segona Guerra Mundial’ és el títol de la seva conferència?

El que explicaré durant la conferencia és quin va ser el paper del país i la reacció dels andorrans i de les autoritats, i també anar a buscar les traces al territori. La muntanya és molt maca però també misteriosa, perquè amagava una sèrie d’incògnites i de secrets. De tot això és del que parlarem.

Hi havia una coincidència entre el que pensava la població i les autoritats?

Les autoritats el que volien era mantenir la neutralitat i en això es va esmerçar el síndic Cairat, i penso que ho va arribar a aconseguir. Aquí hi havia gent activa, ja sigui perquè feia negoci o perquè ajudava a passar refugiats, i per això no es pot dir que no passaven coses en aquest país, sinó que sí que en van passar.

Aquestes traces trobades al territori, quines han estat?

Hem trobat restes de persones mortes que passaven la muntanya durant la Segona Guerra Mundial. No es tracta de gent que va morir allà sense relació amb la guerra. És una incògnita la del famós pilot Peacock, que desapareix i no sabem on és, però que va morir a les muntanyes andorranes. També hi ha aquell individu que vam exhumar al cementiri de Soldeu, que no sabem qui és.

Quin va ser el paper d’Andorra en aquest moment històric?

Andorra era un lloc de pas important i això va fer que tingués el seu paper, no des del punt de vista de les autoritats, perquè aquestes guardaven neutralitat, però sí que hi va haver gent que s’hi va implicar. Per aquí va passar molta gent i era una de les rutes d’evasió importants. Per això a mi quan alguns em deien que a Andorra no havia passat res em costava molt de creure-ho i va ser el que em va incitar a fer aquesta recerca. Primer vaig parlar amb persones que van viure en aquella època i després em vaig endinsar als arxius.

Hi ha gaire interès dels histo­riadors pel que fa a aquest període?

Els historiadors havien tractat aquest tema més aviat des del punt de vista dels Pirineus, però no sobre Andorra en particular. D’aquí que la meva recerca, tot i que jo no soc historiador, se centra molt en Andorra. I és que molt sovint quan es parlava ho assimilaven amb passatge pels Pirineus, però no s’esmentava el país ni s’entrava en els detalls que arribo a donar jo. Es tracta de no deixar que la llegenda s’apoderi d’aquest buit que la història no havia omplert.

També hi ha certa llegenda negra...

És un tema molt delicat en una societat tan petita com l’andorrana, però s’ha de parlar de tot el que va passar.