Ângelo Freire
“A l'escola no es pot aprendre l'ànima que té el fado”
De petit freqüentava els locals de fado i va començar a tocar d’oïda amb només 9 anys. Des de llavors ha realitzat un extens recorregut que l’ha portat a tocar amb cantants tan conegudes com Mariza i a rebre reconeixements, com el de la Gran Nit de Fado.
És el primer cop que toca aquí?
Vaig venir fa molts anys, acompanyant la Mariza i l’Ana Moura. Va ser una gran experiència. Ara, però, serà la primera vegada que toqui la guitarra portuguesa.
Quines expectatives té?
Divertir-me. Tocaré amb un gran amic i una gran referència com és Luís Guerrero.
Els uneix una gran amistat.
El circuit del fado és molt petit i tots ens hi entenem. A ell el vaig conèixer quan tenia uns dotze anys. Al concert també tindrem Bernardo Viana, a la guitarra acústica, i Francisco Gaspard, al baix acústic. Són músics de la nova generació i uns monstres tocant. A Bernardo el conec des de petit.
Quin record vol que s’endugui el públic andorrà del concert?
M’agradaria que la gent es porti la cultura a la seva ànima. És tot molt emocional i especial. En aquest concert farem un homenatge a la història de la guitarra portuguesa.
Quan va iniciar la seva trajectòria musical?
Vaig començar a tocar als nou anys però també cantava i vaig guanyar el concurs de joves talents Bravo, bravísimo. El fado és una música urbana i en vaig aprendre anant a les cases de fado. Als 13 anys vaig començar a tocar amb alguns cantant de fado.
Va aprendre a tocar d’oïda.
També vaig anar a una escola de música, on vaig aprendre guitarra clàssica i piano, però la veritat és que a l’escola no s’aprèn l’ànima del fado.
Per què el fado?
Vaig créixer a Grasa, Lisboa, un barri on fa molts anys hi havia moltes cases de fado. Va ser allà on vaig contactar amb aquest món, amb el qual sempre he tingut molta proximitat.
Quines són les seves referències musicals principals?
José Fontes Rocha i José Nunes per a mi sempre han estat una referència constant.
Quina actuació recorda amb més estima?
L’actuació a Bravo, bravísimo. Per a mi va ser l’inici de tot.
Quin paper creu que té el fado actualment?
Ara gaudeix de fama internacional. Hi ha artistes de renom des de fa més de trenta anys. Crec que es deu al fet que ara té un llenguatge més obert, que ha fet que pugui integrar-se en festivals de jazz o en espectacles de música del món.
Algun projecte entre mans?
Estic treballant amb Sara Connella, de la nova generació, i també estic fent un projecte sol com a fadista i instrumentista, amb composicions pròpies tant de música com de poesia. Un treball que veurà la llum el 17 de novembre. És el meu primer disc.
Un desig de futur?
Poder continuar tocant la guitarra i fent més discos perquè la gent pugui gaudir d’aquesta música.