“Tots tenim ferides i diferents maneres de superar-les”

Una novel·la per celebrar la vida.

És una novel·la amb cinc personatges en què cadascun té una història diferent, però estan interconnectats. Són històries de ferides que, poc o molt, tots acumulem sota la pell, però des d’una visió optimista, destacant la força de resiliència que tenim els humans i les diferents maneres de superar la vida.

També diu que tots tenim una trucada pendent amb algú que ja no hi és...

Mentre estava escrivint la novel·la em vaig trobar amb una història d’un japonès al qual se li va morir un germà que tenia la necessitat d’explicar-li algunes coses que no li va dir. Per això es va construir una cabina al jardí amb un telèfon que no estava connectat i li deia allò que necessitava. Vaig pensar que era una cosa molt bonica perquè tots tenim una conversa pendent que en el seu moment no vam tenir i que també es pot convertir en ferida, i per això ho vaig incloure dins de la novel·la i fins i tot he començat a practicar-ho.

Fins i tot utilitza el telèfon en la presentació del llibre...

Fa uns dies vam fer la primera presentació i va ser molt emocionant i em vaig sentir molt connectada amb el públic perquè, com dic, tothom té alguna absència i el comentari unànime va ser que em van dir que els havia fet pensar en el pare, la mare o un germà. Així, la veritat és que la presentació es va convertir així en un fet molt entranyable.

La conclusió de la novel·la quina és?

La conclusió és que tots tindrem cops al llarg de la vida, però som capaços de tirar endavant i de valorar els aspectes positius, que són més que els negatius. Si ens aferrem a les petites coses i els bons moments, realment la vida és per celebrar-la.

No hi ha una fórmula màgica, però, per superar els aspectes negatius com alguns preconitzen?

Tots tenim la capacitat de recuperar-nos i es tracta, així doncs, de saber quina és la teva manera, si per exemple és acompa­nyant-te de la família o els amics, o amb la teva força interior. En aquest sentit, la novel·la són històries que vol dir que tots patim però podem tirar endavant i amb les quals tot­hom es pot sentir identificat.

Es defineix com a lectora compulsiva. Com ha fet el pas a escriptora?

Sempre he tingut a dins la llavor de l’escriptura, però necessitava una maduresa lectora. M’he posat a escriure, dins del gran respecte que m’infon, perquè per mi era una gran responsabilitat i ara sento una joia immensa en veure el meu llibre a les llibreries.