Toni Fomínguez
“Fer bicicleta a l'aire lliure és un esforç molt intens”
És monitor de gimnàs, gestor de viatges i un apassionat del pedal. Va ser el primer andorrà a fer una ruta ciclista des de la capital fins a Santiago de Compostel·la el 2006 i aquest setembre ho ha tornat a fer amb 17 ciclistes més.
La ruta ha anat com s’esperava?
Totalment, ha sortit tot sobre rodes. Ha sigut una experiència increïble amb gent impressionant. És un plaer compartir aquesta afició.
Va patir algun contratemps?
Cap accident, cap caiguda, però alguna avaria. És normal, forma part de l’aventura i era el primer cop que ho fèiem.
Ha sigut una prova pilot.
Jo ho vaig fer en solitari el 2006 i quasi 15 anys després m’hi llanço de nou, però amb altres companys d’afició. Ha sigut una ruta de prova i ha sortit bé.
Quina és l’experiència més destacada del viatge?
Quan vam arribar tots els ciclistes a la plaça de l’Obradoiro i vam fer front a la catedral de Santiago. Va ser impressionant. És el moment final en què pots dir que ho has aconseguit.
És més fàcil fer-ho en grup que en solitari?
Dona més suport, més companyonia. No és el mateix fer-ho tu sol que tenir tot un conjunt de persones que s’animen mútuament.
És indispensable estar en forma?
Naturalment. És una ruta llarga que pot tenir complicacions. Les cames i el cor, al final, passen factura. Però és factible.
Vol tornar-ho a fer?
És la idea. De fet, l’any que ve tenim previst ampliar el nombre. Aquest any hem sigut 17 i potser mirem d’arribar als 30. Tothom hi és benvingut.
Farien la mateixa ruta?
Segurament la canviarem. A la prova pilot hem vist algun tram difícil, algunes complicacions que evitarem per a la propera.
Què li aporta el ciclisme a l’aire lliure?
L’aire lliure et permet estar en contacte amb la naturalesa. És combinar el pedal amb el viatge. L’aire lliure no és com un gimnàs on estàs en una sala tancada.
Ho considera també una afició?
Sí, però jo prefereixo l’aire lliure. Al gimnàs m’agrada combinar la bicicleta amb la música. És com faig les classes guiades.
Quina creu que requereix més esforç?
L’esforç de fer bici a l’aire lliure és molt més intens. Estàs exposat als contratemps, als canvis de temps o a forts pendents. Això el gimnàs no ho té. Són sensacions diferents.
Animaria tothom a unir-s’hi?
Sens dubte! És un plaer compartir aficions i moments junts. El grau de satisfacció és molt més alt.