“Fer una investigació són molts anys i recursos”

Quin és l’objecte de recerca del seu article?

L’article és un estudi que investiga com a través de l’ecografi a es pot detectar l’aparició de la deformitat d’una part del cor abans que es mogui la musculatura, la qual cosa ajudaria en el diagnòstic d’arrítimies.

Com va reaccionar quan el van seleccionar com a ponent de la World Heart Conference? Personalment, em va fer molta il·lusió perquè és un congrés internacional en què participen molts cardiòlegs independents com jo i perquè em van seleccionar a mi, entre milers, per formar part dels 275 ponents en l’àmbit d’investigació.

I professionalment?

Em va emocionar pensar que l’estudi seria un primer pas que altres cardiòlegs millorarien i reproduirien a la vida real.

Té constància d’algú que hagi continuat la investigació?

Hi ha dos equips que hi estan treballant, un a l’hospital de La Paz, a Madrid, i un altre a la Universitat de Göteborg, a Suècia. És un gran honor.

No volia seguir vostè?

No. Són molts anys i molts recursos dels quals no disposo. Jo em dedico deu hores al dia a la cardiologia clínica, atenent pacients i, al marge del meu personal administratiu, no tinc un equip que em doni suport.

Quants anys ha investigat?

Prop de quatre anys.

Com ha estat el procés d’obtenció de dades?

El problema d’Andorra és que el nostre sistema sanitari dificulta molt el fet de poder fer una base de dades. Aconseguir 300 pacients amb 30 variables diferents és un repte, però torno al mateix que comentava abans, quan tens una feina de deu hores al dia i has d’assistir desenes de pacients, el repte és encara major.

Com recorda els seus inicis com a cardiòleg?

Al principi pensava que mai aconseguiria ser-ho.

Per què?

No vaig obtenir la nota suficient per entrar a l’especialitat de cardiologia a Múrcia i vaig haver de marxar a França per fer pediatria. No va ser fi ns un temps després que una beca em va permetre tornar a Espanya per estudiar cardiologia.

Per què va tornar a Andorra? Perquè és on he nascut i on tinc la família. El desembre farà 33 anys que treballo aquí.

Quin és el major repte que té la cardiologia per davant?

El mateix que el de la medicina. La millora global de la salut de les persones, ajudant-se de les noves tecnologies i avenços.